La xef Mireia Anglada et descobreix dues tècniques de cuina de les llenties, una proteïna vegetal rica en minerals i vitamines.
Llenties – Tècniques de cuina
Existeixen moltes varietats de llenties (castellanes, pardines, dupuy, etc.), però totes tenen un factor comú: el seu contingut en ferro. No obstant això, aquest ferro no és fàcil d’assimilar i, per això, s’han de combinar amb vitamina C o àcid ascòrbic, present en el tomàquet, el vinagre, la llimona…, un aliment que denoti acidesa en boca.
A més, són riques en proteïnes, però no contenen tots els aminoàcids essencials. Per això, és recomanable combinar-les amb un cereal o una llavor (de carassa, sèsam o gira-sol) per poder aprofitar la proteïna completament.
En remull: hidratació i cocció
Cobreix els llegums amb abundant aigua mineral (dos o tres dits per damunt) perquè augmenten fins a dues i tres vegades de volum. Afegeix-hi alga kombu en comptes de sal per estovar les fibres que solen produir gasos. Una altra dels avantatges de la hidratació és que escurça el temps de cocció. Utilitza aigua freda i reserva les llenties a la nevera durant un parell d’hores.
Una vegada hidratades i netes, utilitza una mesura de llenties (aproximadament 50 g – 80 g en sec per persona) per tres d’aigua mineral. És millor cuinar amb aigua mineral perquè fa que el llegum no quedi dur i n’escurça el temps de cocció.
Afegeix les llenties, l’alga kombu i l’aigua mineral al cassó sense temperatura ni sal.
Una vegada arrenca el bull, retira l’escuma de color blanc amb una cullera que has d’anar netejant cada vegada que la facis servir.
Abaixa el foc i cuina a petits borbolls durant 40 minuts, 1 hora i mitja.
Al final de la cocció incorpora la sal i utilitza l’aigua residual per preparar una crema de verdures, per exemple.
En sec: farina de llenties
Tritura una mesura de llenties en un processador d’aliments fins que la textura sigui fina.
Una vegada obtinguda la farina pots utilitzar-la per preparar una massa de pa, una beixamel, arrebossats, etc.
