R.M Lamuela: «Els aliments vegetals de cultius ecològics tenen més elements bioactius que els de cultius convencionals»
Rosa Maria Lamuela-Raventós és catedràtica del departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia de la Universitat de Barcelona (UB) i directora de l’INSA-UB, l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la UB, i membre del CIBEROBN.
Rosa Maria Lamuela, catedràtica de Nutrició i Bromatologia
Fa dos anys que Rosa Maria Lamuela va liderar un estudi nutricional, que va concloure que els aliments ecològics podrien tenir propietats beneficiosos per la composició en compostos fenòlics.
Com es va fer aquest estudi?
Es tractava d’un estudi d’intervenció nutricional a curt termini, durant quatre setmanes, fet amb dos grups de persones d’entre 18 i 40 anys. Era un estudi creuat, que vol dir que primer un grup seguia una dieta ecològica i l’altre una de convencional, i després de quatre setmanes s’intercanviaven les dietes i el que havia fet alimentació convencional feia l’ecològica i al revés.
I què van trobar?
Vam veure que, quan se seguia una dieta ecològica, millorava la microbiota –la flora intestinal– i que hi havia un increment significatiu de determinats metabòlits de la microbiota, que són substàncies que s’ha descrit que tenen propietats positives: un d’aquests metabòlits és un precursor del coenzim Q10, per exemple.
Quina diferència hi ha amb altres estudis?
S’ha fet algun estudi a França comparant població que segueix una dieta ecològica respecte a un altre que segueix una dieta convencional. Tot i això, són estudis sense cap intervenció nutricional, fets bàsicament amb enquestes i que presenten alguns problemes. Per exemple, normalment les persones que segueixen una dieta amb aliments ecològics, en general, tenen hàbits més saludables: fan mes exercici, no fumen… I resulta molt difícil determinar quina és la variable amb més pes, si és la dieta o si són la resta d’hàbits. Nosaltres vam fer una intervenció, és a dir, vam controlar la dieta i, a més, fèiem servir biomarcadors en sang o orina, que tenen molt més pes.
Aquest estudi és conclusiu?
Encara falten més dades i més estudis: la nostra intenció era que aquest estudi obrís la porta a d’altres estudis. Seria important poder fer estudis multicèntrics d’intervenció en què la gent seguís una dieta ecològica o convencional durant molt de temps: això seria el millor, seria l’estudi ideal.
Però sí que podem dir que hi ha substàncies en l’alimentació ecològica que poden ser beneficioses per a la salut?
Si analitzem els aliments ecològics, sobretot els d’origen vegetal, veurem que, comparats amb les plantes de conreu convencional, tenen més elements bioactius, com els antioxidants i altres fitonutrients.
El que passa és que després, quan te’n vas als estudis d’intervenció, al cos humà tot això queda més diluït i no s’acaben de trobar diferències conclusives.
I com és que els vegetals ecològics tenen més compostos bioactius?
Perquè es conreen amb menys substàncies, com els adobs nitrogenats, i la planta està en situació d’estrès i això fa que generi més defenses. I aquestes defenses són els fitonutrients.
I amb els aliments animals hi ha diferències?
No és la meva àrea d’estudi principal, però sí que hem vist que, per exemple, tenen més àcids grassos poliinsaturats. Segurament és perquè els animals mengen aliments amb més omega-3.
En el cas dels animals, l’alimentació que han rebut és molt important i de vegades no ens hi fixem. Quan ens mengem un ou de gallina, a banda que la gallina s’hagi criat en llibertat, és molt important el que hagi menjat.
I, com a experta, recomanaries menjar aliments ecològics abans que aliments convencionals?
Diria que sí: primer, perquè tenen més fitonutrients, però també perquè la majoria dels aliments ecològics tenen etiquetes més netes. Un cereal d’esmorzar, per exemple, no conté tants sucres afegits o greixos.
L’important dels aliments ecològics no és només com s’han conreat o com s’han alimentat els animals, també tenen menys ingredients, són més nets.
