El blat de moro és un dels cereals més consumits al món. Gràcies al seu gust suau i lleugerament dolç encaixa perfectament en gairebé qualsevol recepta, des d’amanides i guisats fins a pa, pastissos i galetes. No obstant això, és imprescindible que sigui ecològic perquè la majoria de blat de moro no ecològic és transgènic i pot ser perjudicial per a la salut.
Les restes arqueològiques revelen que el blat de moro es va començar a conrear fa més de 5.000 anys probablement a Mesoamèrica, i va constituir la base alimentària de moltes cultures americanes antigues (asteques, índies o maies).
El cereal que coneixem avui ha sofert modificacions. El millorament genètic clàssic l’han dut a terme els agricultors (per obtenir millores en els rendiments, qualitats, etc.) i les empreses de fitomillorament (amb l’objectiu d’obtenir híbrids, per mitjà de canvis en el genotip). La transgènia no és una simple prolongació de la millora vegetal clàssica. Els organismes modificats genèticament (OMG) o transgènics són organismes als quals se’ls insereix material genètic (ADN) d’espècies mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. Amb aquestes tècniques es transcendeixen les barreres reproductives que existeixen a la natura, entre les diferents espècies, cosa que fa possible que, per exemple, s’insereixi un gen d’un bacteri a una planta.
Repercussions alimentàries: la transgènia ha tingut moltes repercussions socials i alimentàries i ha influït en la variabilitat dels preus dels aliments, la mitigació del canvi climàtic, l’èxode rural, la pobresa, la gana… La UE regula les qüestions relacionades amb la comercialització i la importació de transgènics per preservar el mercat interior.
Cultiu flexible: el cultiu de transgènics té una forta dimensió nacional, regional i local a causa de la seva vinculació amb l’ús del sòl, les estructures agrícoles locals i la protecció o el manteniment d’hàbitats, ecosistemes i paisatges. Per això, segons el Tractat de Funcionament de la Unió Europea els Estats membres tenen la possibilitat de restringir o prohibir el cultiu d’OGM al seu territori.
Possibilitat de noves al·lèrgies: durant el procés d’enginyeria genètica es fan servir gens que atorguen resistència a antibiòtics per identificar les cèl·lules amb la modificació desitjada. Existeix la preocupació que aquests gens puguin ser transferits a microorganismes, i que originin soques resistents als antibiòtics.
Contenen menys nutrients: quant a les diferència en la composició nutricional s’apunta al fet que el blat de moro transgènic presenta una composició nutritiva inferior. Una dada que sembla causada per l’herbicida glifosat, que dificulta l’absorció de nutrients.
El blat de moro ecològic no és transgènic
La producció ecològica prohibeix en la seva normativa l’ús d’OGM en qualsevol procés, és a dir: no es poden fer servir llavors modificades, ni grans procedents d’OGM per elaborar pinsos per al bestiar, ni microorganismes genèticament modificats en els processos d’elaboració (per exemple, llevats per al pa o de vinificació). De manera que l’única garantia de no consumir transgènics és menjar únicament aliments ecològics.
Poca aigua: l’ecològic té un 3% més de contingut en aigua, la qual cosa pot repercutir en la conservació, el rendiment culinari i, evidentment, en la fracció nutritiva.
Molt fòsfor: la ingesta de 100 g de blat de moro ecològic aporta un 22% més d’aquest element mineral essencial que la mateixa quantitat de blat de moro no ecològic.
El cereal que coneixem avui ha sofert modificacions. El millorament genètic clàssic l’han dut a terme els agricultors (per obtenir millores en els rendiments, qualitats, etc.) i les empreses de fitomillorament (amb l’objectiu d’obtenir híbrids, per mitjà de canvis en el genotip). La transgènia no és una simple prolongació de la millora vegetal clàssica. Els organismes modificats genèticament (OMG) o transgènics són organismes als quals se’ls insereix material genètic (ADN) d’espècies mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. Amb aquestes tècniques es transcendeixen les barreres reproductives que existeixen a la natura, entre les diferents espècies, cosa que fa possible que, per exemple, s’insereixi un gen d’un bacteri a una planta.
Font: M. D. Raigón – Dept. de Química de l’Escola Tècnica Superior del Medi Rural i Enologia, Universitat Politècnica de València.
Selecció d’estudis sobre l’anàlisi comparativa dels aliments ecològics enfront dels no ecològics.