Nutrició i ciència

Les maduixes ecològiques tenen un potencial anti-cancerígen

Les maduixes ecològiques tenen un potencial anti-cancerigen molt més gran que el de les maduixes no ecològiques, segons un estudi suec. Les maduixes ecològiques tenen un potencial anti-cancerígen - Veritas L’estudi (realitzat, entre altres, per científics de la Universitat Sueca de Ciències Agràries en 2006) analitza els efectes dels extractes de maduixes de cinc cultius sobre la proliferació de cultius de cèl·lules de càncer de colon (cèl·lules HT29) i de càncer de mama (cèl·lules MCF-7), així com la possible correlació amb els nivells de diversos antioxidants. Igualment, es van comparar els efectes del sistema de producció d’aquestes maduixes (segons fossin ecològic o no), sobre el contingut d’antioxidants en elles i es va veure l’efecte dels extractes d’unes i altres sobre la proliferació de les cèl·lules canceroses.

Efectes de les maduixes ecològiques

El resultat va ser que la taxa d’ascorbat a dehidroascorbat va ser significativament més alta en les maduixes que havien estat conreades ecològicament. Els extractes de maduixes disminuïen la proliferació de les cèl·lules de càncer de còlon i de mama abans referides en funció de la dosi. L’efecte inhibitori per a la concentració més alta de l’extracte va estar entre el 41 i el 63% per a les cèl·lules de càncer de còlon comparada amb els controls (és a dir, amb cultius no sotmesos a l’extracte). I per a les cèl·lules de càncer de mama la inhibició va oscil·lar entre el 26 i el 56%. Els extractes de maduixes ecològiques tenien una major activitat antiproliferativa sobre els dos tipus de cèl·lules canceroses a la màxima concentració, que les no ecològiques; el que podria indicar un major contingut de metabòlits secundaris amb propietats anti-cancerígenes en les maduixes cultivades ecològicament. Per al cultiu de cèl·lules de càncer de còlon (HT29) hi va haver una correlació negativa a la màxima concentració d’extracte entre el contingut d’ascorbat o vitamina C i la proliferació cel·lular cancerosa, mentre per al cultiu de cèl·lules de càncer de mama (MCF-7 ) una taxa més alta d’ascorbat a dehidoascorbato es relacionava amb una major inhibició de la proliferació cel·lular a la segona major concentració. La significació de l’efecte ascorbat sobre la proliferació cel·lular cancerosa pot descansar en una acció sinèrgica amb altres compostos. Carlos de Prada és un prestigiós expert en qüestions mediambientals. Actualment és president del Fons per a la Defensa a Salut Ambiental, una entitat sense ànim de lucre centrada en la conscienciació sobre els efectes del creixement de la contaminació química del món sobre la salut humana. A través del fons documental que estem creant, ens donarà a conèixer les més diverses investigacions i temes d’interès relacionats amb la salut.

Contingut relacionat

  • Nutrició i ciència

Els beneficis dels aliments ecològics

Els beneficis dels aliments ecològics són notables, segons un estudi...