Atenció al client
De dilluns a divendres de 9 a 20 h. Dissabtes de 9 a 14 h (excepte festius).
El càncer és una malaltia molt prevalent en la nostra societat que no apareix de forma aïllada. Normalment existeixen una sèrie de factors que ens predisposen a emmalaltir; per això, el nostre organisme té diversos mecanismes de defensa que ens ajuden a prevenir-lo.
El càncer és la conseqüència d’una proliferació incontrolada de cèl·lules que creixen i envaeixen el nostre cos multiplicant-se de forma desenfrenada i desequilibrant el nostre organisme. Per intentar prevenir que emmalaltim, el nostre sistema treballa com una fortalesa amb cinc mecanismes de defensa:
L’angiogènesi és un procés complex que involucra la proliferació, migració i diferenciació de cèl·lules amb el propòsit de crear nous vasos sanguinis que les nodreixin i els ofereixin oxigen. Les cèl·lules malignes, de la mateixa manera que les sanes, requereixen oxigen i nutrients per sobreviure i proliferar; per tant, han de residir a prop dels vasos sanguinis per accedir a la circulació sistèmica.
Es coneix que els tumors de ràpid creixement estan molt nodrits, mentre que els tumors més latents, no. Per aquest motiu, les cèl·lules malignes poden activar aquest procés per tenir una aportació de nutrients i oxigen i aconseguir la seva proliferació; tanmateix, aquest fet es pot veure limitat si portem una alimentació més saludable, amb aliments antiangiogènics com els antioxidants, per exemple, el te verd o les fruites vermelles, que poden ajudar el nostre organisme a limitar el creixement i proveïment del tumor.
Les nostres cèl·lules reben molts danys externs, com per exemple:
Això fa que puguin modificar el seu material genètic, mutar i generar un possible càncer. Per evitar-ho, hi ha diversos mecanismes de defensa de regeneració cel·lular, com per exemple l’apoptosi, un procés que desencadena la mort de la cèl·lula per evitar que errors en el material genètic es transmetin i així evitar la proliferació del tumor.
Segur que alguna vegada deus haver sentit que el nostre intestí és el nostre segon cervell. Se li atorga aquest nom perquè a través del nervi vague aquest òrgan té connexions nervioses centrals, cosa que fa que els bacteris intestinals puguin ajudar a sintetitzar neurotransmissors com la dopamina i la serotonina, entre molts altres. Qualsevol alteració en la nostra microbiota intestinal pot provocar una alteració en l’alliberament d’aquestes hormones. Per aquest motiu, la modulació de la microbiota intestinal ens pot ajudar a no emmalaltir.
En aquest sentit, per tenir una relació sana de bacteris podem portar una alimentació antiinflamatòria, reduir el sucre, incorporar aliments amb fibra soluble i limitar la carn vermella. També podem incorporar el midó resistent, un tipus de fibra saludable beneficiosa per als bacteris del nostre intestí. Podem aconseguir-la cuinant una patata i deixant-la refredar o, per exemple, amb un porridge de civada que ha estat tota la nit a la nevera.
Els antioxidants són un altre mecanisme de defensa del nostre organisme. Poden prevenir i reparar el dany causat pels radicals lliures generats per:
Quan hi ha un desequilibri entre els radicals lliures cel·lulars i els antioxidants que els neutralitzen es produeix l’estrès oxidatiu, un procés que pot comprometre el material genètic del nostre organisme i arribar a desenvolupar un càncer.
Per aquest motiu, és recomanable introduir en la nostra dieta aliments amb antioxidants, com per exemple hortalisses com la pastanaga o la carbassa, que contenen carotenoides, el pigment que els atorga el seu color, fruites vermelles com els gerds i els nabius, que contenen flavonoides, i verdures com l’albergínia i la col llombarda, que contenen antocianidines.
Finalment, el nostre sistema immunològic també és un dels principals pilars de defensa de la nostra salut. Menjar aliments rics en omega-3, controlar els nostres nivells de vitamina D, fer esport, prioritzar el descans nocturn o fer un dejuni intermitent de 12 o 14 hores són algunes accions que podem fer per mantenir el nostre sistema immunològic fort.
Text: Cristina Subirana, infermera especialista en salut i alimentació, divulgadora de contingut i professora de la UB.
Si t’ha agradat aquest article, descobreix més aquí!
Investigadors francesos han dut a terme un estudi sobre la...
Una recerca francesa demostra que certs embotits no ecològics contenen...
L'any 2019 vam engegar la campanya “Aixeca la mà” amb...
Segons un estudi fet per científics francesos, el fet de...