Veritas

Elaborada amb farina de blat de moro, la polenta et permet elaborar multitud de receptes, tant salades com dolces, ja sigui un aperitiu, una guarnició, un entrant, un plat principal o unes postres. Tu tries!

Pocs plats hi ha més típics del nord d’Itàlia que la polenta. De totes les varietats -groga, blanca i fosca-, la primera és la més popular i s’elabora assecant el blat de moro i molent-lo fins a obtenir-ne una farina.

Polenta – Tècniques de cuina

Tradicionalment, es coïa en una olla de coure a foc lent perquè se’n pogués desenvolupar tot el sabor. La lentitud d’aquest procés ha provocat l’aparició del precuit o instantani, la preparació del qual és d’allò més ràpida i senzilla.

Només cal portar a ebullició el líquid triat segons la recepta (suc, brou, llet…) i, quan comenci a bullir, abocar-hi la sèmola en forma de pluja.

Només cal remenar-la sense parar

1. Per cuinar-la bé és important barrejar-la de manera constant fins que la densitat de la pasta faci que es desenganxi de les parets de l’olla.
2. Si vols donar-li un toc cremós, afageix al final de la cocció una mica de greix: oli d’oliva, mantega, ghee o oli de coco.
3. Igualment, és possible condimentar-la amb pebre, cúrcuma, farigola, bitxo, romaní o qualsevol altra herba aromàtica.

L’ingredient estrella

Una vegada feta, et permet preparar plats dolços o salats; d’aquí que el líquid que utilitzis per a la cocció l’has de triar en funció del resultat final que vulguis obtenir.

La seva gran versatilitat la converteix en l’ingredient ideal d’un aperitiu, un plat principal, una guarnició…, tot i que també és l’acompanyament idoni de dolços i postres.

Fregida o rostida és deliciosa

Una altra opció és deixar-la refredar una vegada cuinada i fer-ne blocs quadrats o rectangulars que pots rostir o fregir: és especialment saborosa rostida al forn amb verdures o utilitzada com a base d’una falsa pizza de carn i formatge.