Totalment pura i natural, la mel ecològica conserva intactes els seus nutrients i beneficis terapèutics perquè, a diferència de la industrial, no està pasteuritzada. La pasteurització evita que es cristal·litzi, però destrueix la majoria dels seus enzims i antioxidants.
La mel ecològica és rica en vitamines i minerals essencials i s’obté segons els protocols de l’apicultura ecològica. Els ruscos estan fets de materials tradicionals (suro, palla, fang) i no s’admet que siguin de plàstic poliuretà o fibra de vidre. Durant la recol·lecció, extracció i emmagatzematge només es fan servir materials de qualitat alimentària i estan prohibits els accessoris de plàstic no alimentari i les galvanitzacions.
Després de la recol·lecció, la mel s’extreu de la bresca a una temperatura el més baixa possible (sense superar els 40 °C en cap moment) per aconseguir que conservi el seu poder antisèptic. A diferència de la industrial, l’ecològica no es pasteuritza, un procés que evita la cristal·lització, però destrueix la majoria d’enzims, antioxidants i propietats beneficioses, com l’acció antibiòtica.
Les seves propietats terapèutiques es coneixen des de fa segles i és considerada un veritable antibiòtic natural i un potent agent antisèptic. A més, regula els nivells de sucre a la sang (gràcies a el seu equilibri entre fructosa i glucosa), combat l’estrès, ajuda a agafar el son, evita el restrenyiment, regula el cicle menstrual, calma la tos i el mal de coll, afavoreix les digestions difícils…
Si s’analitza la mel ecològica segons els valors legislats (taula 1) queda demostrat que es tracta d’un producte pur i de gran qualitat. D’una banda, l’elevat valor de l’activitat enzimàtica indica que és fresca. A més, com que la humitat és inferior a la màxima autoritzada, la seva densitat és la justa. El fet que la concentració d’hidroximetilfurfural sigui gairebé inapreciable deixa clar que no està adulterada; l’explicació és que les altes temperatures a les quals se sotmet la mel industrial causen la descomposició de la fructosa (un dels seus sucres majoritaris) en hidroximetilfurfural. Per aquest motiu la fructosa és el principal sucre que conté l’ecològica.
Els ruscos ecològics són un model de sostenibilitat perquè respecten l’entorn i faciliten la pol·linització, un procés natural que contribueix al manteniment de la biodiversitat, ja que permet la fecundació de les flors i que aquestes puguin donar fruits i llavors.
Greenpeace alerta sobre els factors que amenacen els insectes pol·linitzadors; per exemple, la pèrdua d’hàbitats, els monocultius de l’agricultura intensiva, els animals invasors i, principalment, l’ús de plaguicides, que tenen un paper importantíssim en el descens de les poblacions d’abelles.
Font: M. D. Raigón – Dept. Química de l’Escola Tècnica Superior del Medi Rural i Enologia. Universitat Politècnica de València.
Selecció d’estudis sobre la comparativa dels aliments ecològics enfront dels no ecològics.
