Diccionari d'aliments

La tardor és temps de cebes i pomes ecològiques

En aquesta època de l’any aposta per l’alimentació ecològica amb dos clàssics de temporada: la ceba i la poma. La ceba aporta gust i beneficis per al sistema immunitari, mentre que la poma és perfecta per gaudir-ne entre hores o en receptes dolces i salades.

Ceba

A Veritas

A les nostres botigues trobaràs cebes procedents de conreus ecològics de diferents orígens nacionals, com ara Múrcia, Castella-la Manxa i Aragó.

Característiques i propietats1

  • La ceba es troba entre les plantes més antigues conreades per l’ésser humà i s’utilitza àmpliament arreu del món.
  • Destaca perquè és rica en flavonoides i en compostos ensofrats, responsables no només de la seva aroma, sinó del seu poder per ajudar a reduir el risc de càncer.
  • Aquests compostos ensofrats també són els responsables del seu gust picant.
  • Tot i que no aporta grans quantitats de fibra, el seu contingut en inulina és apreciat perquè serveix d’aliment per als nostres bacteris intestinals i, per tant, exerceix una acció prebiòtica.

Nutrients destacats1 (100 g de producte)

  1. Vitamina C: 19 mg
  2. Potassi: 392 mg
  3. Calci: 114 mg
  4. Fibra: 1 g

Diferències entre ecològic i no ecològic2

Les cebes ecològiques són lliures de possibles restes de pesticides i fertilitzants de síntesi química. A més a més, contenen menys aigua i més matèria seca que les no ecològiques.

Els seus bulbs, quan procedeixen de conreus ecològics, són més dolços per la presència més gran de sòlids solubles i sucres totals. A més a més, com que contenen més antioxidants i la concentració de nitrats és més baixa, són potencialment més bons per a la salut.

A la cuina

Com que la ceba és un clàssic present a qualsevol cuina amb cara i ulls i un bàsic de la dieta mediterrània, ves més enllà del sofregit o els saltats i prova de menjar-les farcides, per exemple, de quinoa, nous i formatge de cabra.

Fonts:

1Guía de alimentos y bebidas. Fundación Española de la Nutrición. 
2Raigón Jiménez, M.ª Dolores (2020). Manual de la nutrición ecológica. De la molécula al plato. (pp. 495-498). Valencia, Sociedad Española de Agricultura Ecológica.  

Poma

A Veritas

A les nostres botigues trobaràs una gran varietat de pomes ecològiques procedents dels camps de Pomona Fruits, un dels nostres companys de viatge, ubicats a Lleida, i també de camps de Girona.

Característiques i propietats1

  • La poma, de gust entre dolç i àcid segons la varietat, aporta hidrats de carboni en forma de fructosa i, en menys concentració, de glucosa i sacarosa.
  • Està composta per fins a un 85% d’aigua, per la qual cosa és molt refrescant i hidratant.
  • Pel que fa a la fibra, en conté tant de soluble com d’insoluble i, per tant, és útil per tractar diversos problemes digestius.
  • A més a més, aporta quantitats importants de flavonoides, compostos amb una potent activitat antioxidant.

Nutrients destacats1 (100 g de producte)

  1. Hidrats de carboni: 12 g
  2. Vitamina C: 10 mg
  3. Fibra: 2 g

Diferències entre ecològic i no ecològic2

Les pomes ecològiques són lliures de possibles restes de pesticides i fertilitzants de síntesi química. A més a més, contenen menys aigua i més matèria seca que les no ecològiques.

Pel que fa a micronutrients, posseeixen més quantitat de calci i altres minerals; per exemple, aporten un 49% més de magnesi, un 9,5% més de ferro i un 42% més de zinc.

A més, també contenen més antioxidants, calci i matèria seca en general, per la qual cosa són més nutritives.

A la cuina

La poma és una fruita molt utilitzada a la cuina per elaborar una infinitat de postres, però també en receptes salades incloses en amanides, taules de formatges o salses. Una opció ideal durant la tardor és prendre-la al forn, sigui sola o bé combinada amb un toc de sucre de canya integral i canyella o en forma de compota, afegida en iogurts, quefir o les seves versions vegetals.

Fonts:


1Guía de alimentos y bebidas. Fundación Española de la Nutrición.
2Raigón Jiménez, M.ª Dolores (2020). Manual de la nutrición ecológica. De la molécula al plato. (pp. 427-431). Valencia, Sociedad Española de Agricultura Ecológica.