Veritas

La llengua reflecteix el nostre estat de salut i observar-la és fonamental en tota avaluació mèdica. És molt sensible i qualsevol alteració de l’organisme repercuteix en el seu aspecte ràpidament, ja que tots els òrgans manifesten la seva condició a través de la llengua. Per aquest motiu és un mètode mil·lenari de diagnòstic estretament lligat a la medicina oriental.

Una llengua normal hi cap bé entre les dents, té un to rosat sense marques, no tremola, té una humitat relativa i una capa blanquinosa (anomenada saburra) lleugerament perceptible, neta i brillant. Quan els experts l’examinen es fixen en la forma, la mida, la tensió, les marques, la coloració, la humitat, la sequedat i la saburra.

La llengua reflecteix el nostre estat de salut

• Gruixuda, pàl·lida i amb marques dentals: indica una manca d’energia i retenció de flegma (humitat, líquids). Això és causa d’un tipus d’alimentació que refresca i no escalfa, amb un excés de begudes fredes, amanides, fruites tropicals o lactis tous.
• Gran i fosca: el vermell fosc, unit a una gran grandària, ens parla de calor patògena a l’interior, en el qual pot estar afectat o implicat el cor. La causa es troba en la ingesta d’aliments com carn vermella, embotit, fregits… Tots són de naturalesa calenta i agreugen els desequilibris per excés de temperatura.
• Prima: la primesa pot ser una característica anatòmica de la persona o ens pot indicar una pèrdua de massa, líquids i fluids.

Codis de color

• Tonalitat apagada: és signe de cansament, problemes crònics, fred, decadència o convalescència d’una llarga malaltia.
• Vermell pujat de to: és sinònim de calor i hiperactivitat.
• Ennegrida: els colors foscos, sobretot el negre, indiquen un excés de toxines en els ronyons i la persona ha de buscar assistència mèdica immediata.
• Blavosa: indica fred intern o problemes circulatoris.
• Grisenca: s’associa a l’existència d’una intoxicació i a un estat general delicat.
• Groguenca: assenyala la presència excessiva de bilis en el torrent sanguini i pot ser que hi hagi un problema de fetge, vesícula biliar o melsa.
• Taques blanques: cal vigilar la ingesta de carn i de greix animal.

Què indica la capa blanquinosa?

La llengua hauria d’estar neta i tenir un to rosat intens, característiques que mostren que la digestió i la circulació són bones alhora que revelen que la persona no està menjant en excés. Però el que veiem amb freqüència és que la llengua està coberta sencera o parcialment per una capa blanquinosa, que apareix per dos motius. El primer és el consum excessiu de greixos, productes lactis i pastes al forn; aliments que congestionen l’organisme. I, en segon lloc, hi ha l’excés de menjar. Com més es menja més difícil és fer bé la digestió, els intestins no són capaços d’eliminar-los del tot i s’acumulen els residus, que el cos intenta eliminar per on sigui possible, inclosa la llengua.

Una saburra blanquinosa unida a la sensació de boca pastosa és símptoma de digestió pesada, mentre que, si és blanca i gruixuda, però hidratada, la causa pot ser el fred, un mal funcionament gàstric, la retenció d’aliments o el mal transport d’aquests a través dels intestins. La solució és activar el foc digestiu amb cereals (com el mill o el fajol), verdures escaldades o al vapor en lloc de crues i condiments com el gomashio. Per descomptat, s’ha d’evitar tot allò que refredi i s’alenteixi el metabolisme.

Pots trobar tots els productes d’aquest article a la botiga en línia de Veritas o a les botigues físiques. Troba el teu supermercat Veritas més pròxim!