Un estudi recent, publicat a la revista Science per científics d’Alemanya i França, alerta sobre els efectes devastadors que els pesticides poden tenir sobre les poblacions d’insectes, un fenomen que es veu amplificat pel canvi climàtic.
Científics de centres de recerca com el Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg, a Alemanya, i l’Institut Pasteur de París, a França, a través d’una investigació exhaustiva, a la qual se sumen nombrosos estudis previs, mostren com els pesticides, fins i tot a concentracions molt baixes, poden estar contribuint a l’alarmant declivi de la biodiversitat d’insectes, essencials per a l’equilibri ecològic i l’agricultura mundial.
L’impacte dels pesticides en els insectes
Els pesticides són substàncies químiques dissenyades per eliminar plagues, però el seu ús indiscriminat en l’agricultura no ecològica afecta no només les espècies objectiu, sinó també moltes altres, incloent-hi les que són vitals per a processos ecològics com la pol·linització.
Els autors de l’estudi argumenten que l’avaluació oficial dels riscos dels pesticides ha estat insuficient, ja que les proves només se centren en la mortalitat immediata dels insectes objectiu a altes concentracions. Tanmateix, no es consideren els efectes que poden tenir concentracions baixes ni els problemes que poden generar en els insectes a llarg termini.
Conseqüències a concentracions baixes
En la seva investigació, els científics van exposar larves de Drosophila melanogaster, una espècie comunament utilitzada en estudis biològics, a més de mil pesticides diferents, incloent-hi insecticides, herbicides i fungicides. D’aquesta manera, es van avaluar les possibles conseqüències que podien produir-se relacionades amb el comportament, la fisiologia i l’aptitud física de les larves d’aquests invertebrats.
Tot i que es va exposar els insectes a diferents concentracions de pesticides, unes de més grans i d’altres de més petites, la recerca es va centrar especialment en l’efecte de les dosis subletals, és a dir, aquelles inferiors a les que poden produir la mort immediata de les espècies.
Els resultats van mostrar que fins i tot les concentracions baixes alteraven significativament el comportament de les larves i en reduïen les possibilitats de desenvolupament, i que un percentatge més gran en comprometia la supervivència després d’una exposició aguda.
L’efecte còctel
Una altra troballa crucial va ser l’impacte de les barreges de pesticides, ja que generalment són molt més comunes que l’exposició a una sola substància. L’estudi va revelar que la combinació de pesticides a concentracions subletals causava alteracions en el desenvolupament, la reproducció i el comportament de les larves, la qual cosa podria conduir a una disminució significativa de les poblacions d’insectes.
Els científics denunciaven que, malgrat que se sap perfectament que els insectes s’exposen a mescles de substàncies i que aquestes barreges poden tenir efectes més grans que els de les substàncies aïllades, oficialment s’avalua la toxicitat d’aquestes substàncies de manera aïllada.
La influència del canvi climàtic
Els experts afegeixen que els efectes negatius de molts pesticides s’amplifiquen quan augmenta la temperatura. Tot això implica una possible retroalimentació dels efectes tòxics d’aquestes substàncies amb el canvi climàtic. Tots dos factors es potencien mútuament en contra de les perspectives de supervivència dels insectes.
És urgent reavaluar els pesticides per protegir la biodiversitat
Totes aquestes conseqüències de l’ús de pesticides també es van observar no només en la Drosophila, sinó també en altres espècies de mosquits i papallones, la qual cosa ressalta la gravetat del problema.
Per això, l’estudi conclou que és urgent millorar les proves de seguretat dels pesticides i avaluar-ne no només la mortalitat, sinó també els efectes subletals i combinats. Aquesta reavaluació podria ser clau per protegir tant els insectes com la biodiversitat en general, i així contribuir a la preservació del medi ambient i la salut humana.
T’ha agradat aquest article? Troba’n més.
