Míriam Tirado és consultora de criança conscient i periodista especialitzada en maternitat, paternitat i criança. Ajuda mares i pares a connectar amb els seus fills i durant la xerrada amb Silvio Elías, cofundador de Veritas, ha anat desgranant consells i reflexions per viure una criança plena, conscient i feliç.
Míriam Tirado, consultora de criança conscient
A la conversa amb Silvio Elías, cofundador de Veritas, s’ha centrat en parlar sobre consells i reflexions per viure una criança plena, conscient i feliç.
S. E.:Explica’ns una mica de què es tracta la criança conscient.
M. T.: La criança conscient representa un nou paradigma en la criança. Històricament, hem practicat un model tradicional basat en el control mitjançant xantatges i càstigs. Amb tot, els últims anys, hem aprofundit a comprendre les necessitats i comportaments dels nens. En la criança conscient, és primordial que siguem conscients de nosaltres mateixos i que no transmetem als fills les nostres ferides i experiències. Hem d’ajudar-los a créixer i acompanyar-los d’una manera més lliure, però sempre establint límits conscients.
S. E.: En què consisteixen aquests límits conscients?
M. T.: Els límits són fonamentals tant per als nens com per a nosaltres. Cadascun de nosaltres ha de tenir els seus propis límits, saber què acceptem i què rebutgem, cuidar-nos i prendre decisions sobre les nostres relacions. Per als petits, això és especialment important a causa de la seva immaduresa per destriar què és segur i què és insegur, el que els beneficia i el que els perjudica. Hem de guiar-los en aquest aspecte, sense pensar que poden fer el que vulguin, això no. Els límits són essencials en la criança conscient.
S. E.: Hi ha límits comuns per a tots els nens o són individuals?
M. T.: Els límits són universals i profunds, relacionats amb valors com la seguretat, la integritat i el respecte, tant en la família com en la societat. No canvien. D’altra banda, hi ha les normes, que poden variar segons la cultura, la família, les circumstàncies o el caràcter del nen. Si una norma s’incompleix ocasionalment, no és greu, però no complir un límit sí que pot afectar. Per exemple, avui dia se sap que les pantalles afecten el cervell dels nens i, per tant, la seva salut i la seva integritat; per això el que està relacionat amb les pantalles és un límit, no una norma.
S. E.: És important començar per nosaltres mateixos…
M. T.: És així. Ser un exemple per als nostres fills és un repte, ja que ells observen les nostres accions en tot moment, més que les nostres paraules. Tenir fills no és obligatori, però quan ens tens te n’has de responsabilitzar i actuar amb maduresa. Personalment, ho veig com un camí de creixement personal en el qual les meves filles m’ensenyen coses sobre mi que he de treballar, i juntes ens ajudem mútuament per créixer.
S. E.: Sobre l’hora de menjar, quines serien les teves recomanacions?
M. T.: Menjar junts és una manera excel·lent de transmetre bons hàbits i valors entorn del menjar i les relacions familiars. Si els horaris ho permeten, compartir almenys el sopar és molt valuós. Igualment, hi ha nens que són molt selectius davant el menjar i se’ls pot oferir la possibilitat de triar entre el que està acabat de fer i el que va quedar del dinar o sopar anterior.
Els nens, especialment fins als set anys, necessiten sentir que poden prendre decisions.
Míriam Tirado, consultora de criança conscient i periodista especialitzada en maternitat, paternitat i criança.
No es tracta de cuinar específicament per a ells, sinó de permetre’ls triar entre dues opcions ja disponibles.
S. E.: L’educació a través de l’alimentació és essencial, oi?M. T.: Sí, l’alimentació té un paper molt significatiu en l’educació. Menjar no només és vital per al nostre funcionament com a persones, sinó que també ha de ser plaent, i a la taula no hi ha d’haver mals sentiments ni conflictes emocionals.
Moltes vegades, en l’adolescència, les eleccions radicals respecte al menjar provenen d’un malestar emocional canalitzat cap al menjar des de la infància.
Míriam Tirado, consultora de criança conscient i periodista especialitzada en maternitat, paternitat i criança.
S. E.: Per acabar, què penses de la cultura del pacte i les negociacions amb els fills?
M. T.: Considero que les negociacions han de ser utilitzades amb maduresa, no abans dels set o vuit anys, ja que fins a aquesta edat els nens viuen en una fase egocèntrica que dificulta comprendre el significat profund d’una negociació. En l’adolescència, és l’única via possible per evitar conflictes innecessaris; no obstant això, perquè les negociacions funcionin, tots hem d’estar disposats a cedir en certes postures i valorar el punt en comú aconseguit.
