A Veritas disposem d’una àmplia gamma de cremes de verdures llistes per consumir, les quals s’elaboren de forma artesanal a les nostres cuines de Lliçà d’Amunt (Barcelona) amb ingredients ecològics. Per això, hem volgut comparar l’etiqueta de la nostra crema de carbassa amb el mateix producte de marca blanca que trobaríem en un gran supermercat.
Ingredients
La crema preparada ecològica conté únicament 5 ingredients, davant dels 13 de la crema no ecològica.
Etiqueta neta (clean label): a la versió ecològica no es fan servir ingredients innecessaris, està elaborada com es faria a casa.
La crema no ecològica sí que està fabricada amb ingredients innecessaris per abaratir el cost, com ara sucre, midons, proteïnes de llet i llet en pols.
La crema ecològica no conté cap additiu i la no ecològica inclou aromes artificials.
La versió no ecològica conté la meitat de carbassa que l’ecològica (56% vs. 28%).
Comparativa nutricional
La versió ecològica conté menys calories i fins a un 28% menys de greixos.
La versió no ecològica aporta un 33% més de sucres per l’addició de sucre.
El contingut en sal és 33% més gran que en la crema no ecològica.
Diferències entre la crema de carbassa ecològica y la no ecológic.
Per ser de producció ecològica, les nostres cremes de verdures estan elaborades amb més del 95% de les matèries primeres d’origen agrari ecològic i no contenen ingredients modificats genèticament ni additius artificials no autoritzats. Les verdures i les olives utilitzades per fabricar l’oli d’oliva verge es cullen sense pesticides ni fertilitzants de síntesi química i tampoc a partir de llavors d’origen transgènic.
Per acabar, segons estudis realitzats per la Dra. Dolores Raigón al seu llibreManual de la nutrición ecológica. De la molécula al plato*, les verdures de procedència ecològica contenen menys aigua i més vitamines i minerals i l’oli d’oliva verge extra ecològic té un percentatge més gran de compostos antioxidants i un grau d’enranciment més baix.
*Raigón Jiménez, M. Dolores (2020). Manual de la nutrición ecológica. De la molécula al plato. (p. 186-192 i 526-529). València, Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica.
