Á. Quintas: «Davant d’un mal de panxa, hem de repassar l’alimentació»
Al seu últim llibre“Por qué me duele la tripa. Reparación digestiva, microbiota, adelgazamiento y salud”, editat per Planeta, Ángela Quintas repassa les principals causes (i les possibles solucions) del malestar digestiu.
Ángela Quintas, química i experta en nutrició
Per què ens fa mal la panxa?
Hi ha moltes raons que ho poden explicar, tot i que no és normal. Si fa mal, el primer que hem de fer és repassar l’alimentació, perquè moltes vegades, simplement menjant bé, molts dels símptomes desapareixen.
La microbiota és una de les claus?
Sí, els nostres bacteris –la microbiota– són com el nostre codi de barres: ens diuen si hem nascut per cesària o part natural, si ens van donar el pit, si hem viscut amb mascotes, com ens hem alimentat… Mentre els bacteris estan en equilibri no passa res, però si es desequilibren arriben els problemes.
Quines són les causes del desequilibri?
Les principals són l’estrès, l’ús de fàrmacs (com antibiòtics, corticoides o antiinflamatoris), el sobrepès i l’obesitat i el consum d’aliments ultraprocessats.
Parlem del restrenyiment: què és normal i què no?
Es considera normal anar al lavabo des de dues vegades al dia fins a tres vegades per setmana i no és normal necessitar un laxant. Si prenem aliments de mala qualitat, ultraprocessats i poca fibra, és fàcil que estiguem restrets; també cal beure prou aigua perquè el bol alimentari s’hidrati i es pugui expulsar sense esforç; i és fonamental moure’s, ja que el moviment ajuda a fer que l’aliment recorri els gairebé set metres d’intestí prim. En cas que tot això no funcioni, es poden fer servir soques probiòtiques específiques o formadors de mucílags, com la xia o el lli, tot i que el més primordial és analitzar l’estil de vida.
Com hauria de ser un procés digestiu normal?
La digestió comença a la boca perquè a la saliva hi ha enzims que comencen a fer-la, però una vegada ingerit l’aliment cal oblidar-se del procés. És habitual tenir una sensació de plenitud, però no sentir molèsties. El temps que passa l’aliment al nostre cos és molt variable i pot arribar fins a les 35 hores. En anar al lavabo, la femta ha de tenir una consistència normal i s’ha de sentir una sensació de buit.
Al llibre també parles d’intoleràncies i al·lèrgies.
En una al·lèrgia el sistema immunitari ja s’ha posat alerta i l’únic tractament possible és eliminar l’aliment. En canvi, la intolerància pot venir, a vegades, per una alteració de la microbiota o per un intestí hiperpermeable que està deixant passar al torrent sanguini substàncies que no haurien de passar, cosa que desencadena la intolerància. I també hi ha intoleràncies que són permanents però que depenen del grau, com la intolerància a la lactosa, en què no sempre és necessari evitar tots els lactis perquè el gradient de lactosa varia molt en funció del tipus d’aliment (llet, iogurt, formatge).
I el gluten? Confonem sense gluten amb més sa, però no sempre és així.
Cert i cal anar amb compte, ja que a molts aliments sense gluten de la indústria se’ls afegeixen sucres i greixos per replicar l’efecte aglutinant del gluten, cosa que no té gaire sentit. Si ets celíac, no tens cap altra opció, però eliminar el gluten no significa alimentar-se únicament d’aliments sense gluten industrials perquè no són aliments sans. Els celíacs han d’aprendre a alimentar-se a base de productes sense gluten sans i els no celíacs no han d’eliminar el gluten de la dieta.
No tothom hi està d’acord…
De vegades, quan es fa una dieta per reparar els intestins, s’eliminen substàncies com la lactosa o el gluten durant el primer mes per ajudar en el procés. Però això no vol dir que s’hagin de eliminar per sempre.
