La vinya, pertanyent a les vitàcies, és fonamental en la producció del vi i el conreu del raïm. El seu cultiu s’ha de fer en condicions determinades per poder-nos abastir amb el seu fruit, el raïm.
Igual que totes les plantes, la vinya es compon de l’arrel, la tija, les fulles i la part que més ens interessa per produir el vi: els fruits, el raïm.
És l’òrgan subterrani de la planta que s’encarrega de dues funcions fonamentals:
La tija està constituïda per feixos de conductes que reben el nom de vasos llenyosos (conductors de la saba bruta) i de vasos o tubs liberians (conductors de la saba elaborada), protegits per capes impermeables que eviten qualsevol pèrdua de substàncies nutritives durant el transport.
Aquesta saba bruta està constituïda per aigua, substàncies minerals i resta de nutrients, procedents de les arrels, mentre que la saba elaborada conté hidrats de carboni, proteïnes i resta de metabòlits i es produeix a les parts sintetitzadores de la planta, principalment a les fulles.
La tija assegura mitjançant les seves ramificacions la nutrició i l’intercanvi de substàncies de totes les zones de la planta.
La fulla està formada per una làmina ampla anomenada limbe, travessada per un nervi central, així com per un cert nombre de ramificacions, que conformen la distribució de les substàncies des de la fulla i cap a la fulla.
La unió entre la fulla i la resta de la planta la fa un apèndix prim anomenat pecíol.
Les fulles són el veritable laboratori de les plantes; contenen abundoses quantitats de pigment verd, anomenat clorofil·la, gràcies al qual té lloc la fotosíntesi.
La fotosíntesi és el procés per mitjà del qual se sintetitza la saba elaborada a partir de substàncies procedents del sòl, de l’anhídrid carbònic i de l’energia solar captada de l’ambient a través dels estomes, uns orificis situats a la cara inferior de les fulles que s’obren i es tanquen per permetre aquest intercanvi.
Gràcies a això, la planta es pot desenvolupar beneficiosament.
De les gemmes broten les ramificacions, de les quals al seu torn surten les fulles i el carràs del raïm. Aquest carràs està constituït per flors en cadascuna de les seves terminacions, que després de la fecundació de l’òrgan femení de cada flor (el pistil) es transforma en el gra de raïm o gotim, el fruit de la planta.
S’han de tenir en compte diversos factors per aconseguir bons conreus i evitar factors de risc que poden afectar el terra, el clima i la mateixa planta.
El terra pot ser un factor perjudicial per al conreu de la vinya en el cas que sigui sorrenc, ja que drena en excés; argilós, perquè reté molta aigua; fosc, perquè capta la llum i el seu mateix règim tèrmic fa que s’escalfi i refredi fàcilment. A més a més, en valls o pendents pronunciats la vinya és més difícil de conrear.
Per això, els grans vins s’obtenen en sòls pobres, secs i poc productius. Un exemple de sòls per a aquests conreus es troba al Priorat.
Idealment, el clima més adient per conrear la vinya és el temperat.
Cal un hivern fred perquè la planta reposi, una primavera amb temperatures temperades, un estiu llarg i càlid fins a la verema, sense pluges, per garantir la maduració del raïm, i una tardor suau i plujosa que permeti l’agostejament de les parts verdes i asseguri reserves d’aigua.
Amb la col·laboració d’Excelsia.
T’ha agradat aquest article? Aprèn més.
Ets dels qui gaudeix les celebracions amb un bon vi?...
Si ets un amant del vi i tens un celler...
Servir vi és tot un art, per això et donem...
Ara que arriben les vacances d’estiu sabem que prendre una...