Veritas

Silvio Elías, cofundador de Veritas, manté un interessant diàleg amb Nicolás Olea, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada. Nicolás Olea és un dels experts mundials més importants en l’anàlisi de com l’exposició a químics nocius pot alterar la salut.

Silvio Elías y Nicolás Olea

El teló de fons de la conversa és, precisament, com influeixen els tòxics en la nostra vida diària, què podem fer per evitar-los i quins són els col·lectius més vulnerables als seus efectes.

Silvio Elías: És un plaer enorme inaugurar aquesta secció d’ECOTALK amb la teva presència. Tinc moltes preguntes al cap, però començaré per una de molt bàsica: què és un tòxic?

Nicolás Olea: És un xenobiòtic. És a dir, un compost estrany a l’organisme que, una vegada dins, modifica alguna de les seves funcions (fonamentalment fisiològica) o altera algun tipus d’expressió cel·lular.

Per tant, es considera –segons la toxicologia clàssica– que hi ha una relació amb la dosi. Es tracta d’un problema d’exposició i de temps.

Nicolás Olea: catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada.

S. E.: Per exemple, a mi el cafè m’altera i això fa que em pregunti si és un tòxic.

N. O.: Ja ho va expressar Paracels: “La dosi fa al verí”. Així, l’efecte del cafè i la cafeïna és una qüestió de dosi. Quan és baixa té un efecte estimulant i plaent, però probablement a dosis altes pot ser un autèntic verí. Insistint en el tema de la dosi, per un afany reduccionista sempre s’han considerat els compostos químics presos un a un i no és així, ja que ens exposem a molts en un mateix plat. El que passa és que la producció alimentària no ecològica mesura cada residu de pesticides de manera individual i com que les concentracions són baixes… Però la clau és: quants nivells baixos fan un nivell alt?

S. E.: És el que s’anomena l’efecte còctel, que és la quantitat de tòxics als quals ens exposem alhora. Tanmateix, també hi ha l’efecte d’acumulació, perquè alguns d’aquests tòxics es queden a l’organisme.

N. O.: Efectivament, en aquest cas s’uneix el que comporta la dieta diària al que l’organisme porta acumulat des del passat. I aquest efecte combinat tira per terra la majoria dels principis de la seguretat alimentària que estava establerta.

S. E.: Davant aquest escenari, quina defensa tenim els ciutadans a l’hora d’adquirir menjar?

N. O.: El ciutadà no sol tenir aquest tipus de coneixement especialitzat.

És clau anar a llocs de confiança on hi entenguin i el tractin de manera corporativa i ofereixin un producte segur.

Nicolás Olea: catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada.

S. E.: Quan es parla de tòxics i els relacionem a malalties, sempre se sol pensar en la més greu. El càncer, però hi ha un espectre enorme d’afeccions…

N. O.: És veritat, ja que el càncer té un diagnòstic clar i evident. No obstant això, hi ha altres malalties. Per exemple la sensibilitat química múltiple, que té uns símptomes erràtics que dificulten establir una relació entre les causes i les conseqüències.

S. E: I no només hi ha malalties, també existeixen indisposicions i simptomatologia. Així, la menarquia (la primera menstruació) s’ha avançat dos anys en l’última generació als EUA.

N. O.: En un estudi fet en 900 nens i 600 nenes s’ha vist el següent. L’associació entre la presència en orina del fungicida mancozeb i l’insecticida clorpirifòs amb la pubertat precoç. Malgrat que tots dos estan prohibits, un des del 2020 i l’altre des del 2021, el mal ja està fet.

S. E.: Això no és gens tranquil·litzador i fa pensar. Que estigui permès avui no significa que d’aquí a cinc anys no estigui prohibit…

N. O.: Exactament.

I no podem confondre la legalitat amb què sigui bo o sigui dolent.

Nicolás Olea: catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada.

El tabac és la principal causa de malalties respiratòries i de càncer de pulmó i és legal. Confondre legal amb bo o no legal amb dolent és erroni.

S. E.: Tornant als senyals, quins ens han de preocupar? Es parla molt de la infertilitat i de la pèrdua de qualitat seminal. Tot i que no consta com a malaltia en cap epígraf, és una constatació que alguna cosa està passant.

N. O.: Tingues en compte que hi ha estudis que afirmen que la pèrdua de qualitat seminal té l’origen durant els primers 40 dies després de la concepció. Quan la dona pot ser que ni tan sols sàpiga que està embarassada, però que justament és el moment de més risc. És quan té lloc l’exposició que modifica l’activitat de determinades cèl·lules testiculars, associades principalment a una mala qualitat seminal. D’aquí ve la importància de prevenir des d’edats primerenques.

S. E.: Com podem inculcar aquesta prevenció en una societat que associa el fet de no trobar-se malament amb estar sa?

N. O.: Hi ha un dèficit enorme d’informació en l’àmbit sanitari. Comença a la mateixa Facultat de Medicina, on no s’ensenya alimentació i només els endocrins estudien trastorns de l’alimentació, obesitat i diabetis. Sí que existeix la Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica, però lamentablement no està inclosa en el sistema públic.

Per això és fonamental recuperar els hàbits de compra pausada. Per saber triar i saber on comprar i, sobretot, evitar l’abús –tan habitual– dels ultraprocessats, els empaquetats, etc.

Nicolás Olea: catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada.

S. E.: No obstant això, el panorama no va a millor. Cada vegada es cuina menys, se sap menys i les àvies se’n van anant.

N. O.: És una qüestió d’educació familiar i s’ha de treballar des de casa. De fet, un dels grans problemes actuals és l’obesitat infantil. Hi ha fins i tot un Pla Estratègic Nacional contra l’Obesitat Infantil des de la Presidència del Govern. Les previsions és que el 2030 el 50% dels nens seran obesos, cosa que implica una càrrega de malalties enorme.

El risc d’obesitat infantil s’associa a alimentació de mala qualitat i per això és fonamental educar la família i revisar els menjadors escolars.

Nicolás Olea: catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada.

S. E.: Són molts els pares que deleguen la responsabilitat d’una bona alimentació en el menjador de l’escola i pensen que els nens ja mengen els llegums allà.

N. O.: Efectivament. Per aquest motiu una bona gestió de la restauració col·lectiva en guarderies i escoles seria una gran oportunitat.

Això ajudaria a que molts nens mengessin, almenys una vegada al dia, de manera segura. Hi ha zones on s’està aconseguint i les escoles ofereixen menús ecològics perquè l’administració ha unit els cuiners amb productors ecològics. El resultat és que ofereixen un menjar molt més nutritiu i segur, que no és més car.

Nicolás Olea: catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada.

I aquí m’agradaria destacar la falsedat de la frase “el que és ecològic és car”. Si tenim en compte les externalitats en salut que implica menjar no ecològic –des de diabetis, hipertensió, problemes cardiovasculars…–, veiem que menjar ecològic surt molt barat.

S. E.: Una última recomanació per als que som pares: quin col·lectiu és el més vulnerable i a qui hem de protegir més?

N. O.: Cal protegir les dones joves que triaran ser mares algun dia. Les exposicions durant l’embaràs i la lactància són crítiques per al nou individu i la resta de la seva vida. Com bé va assenyalar Anthony Lake al Fòrum de Davos, és imperatiu posar el focus en els primers 1.000 dies. És a dir, els 270 que dura un embaràs, més 365 del primer aniversari i 365 més del segon. Aquests 1.000 dies són absolutament inviolables, perquè les exposicions ambientals, la violència i la falta d’estímuls positius faran que el futur adult tingui molts problemes.

Per tant, els col·lectius que s’han de protegir són les dones joves en edat fèrtil i la infància fins als dos anys. És quan es defineix tot: la qualitat seminal, el risc d’obesitat, malaltia cardiovascular, hipertensió…

Nicolás Olea: catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada.

S. E.: I probablement el seu benestar emocional. Quan les persones estan bé tenen ganes i capacitat de canviar les coses i treballar per un món millor. Em sembla molt bonic acabar aquest diàleg amb aquesta imatge dels 1.000 dies. Nicolás, un plaer i moltíssimes gràcies.

¿T’ha agradat aquesta entrevista amb Silvio Elías i Nicolás Olea? Descobreix més entrevistes.