Carlos de Prada ha dedicat gran part de la seva vida a divulgar el que la ciència sap sobre l’impacte de certes substàncies en la salut de les persones i el planeta.
Carlos de Prada, comunicador especialitzat en temes ambientals
Periodista especialitzat en temes ambientals, autor de llibres com Infancia sin pesticidas o La epidemia química, Premi Global 500 de les Nacions Unides i Premi Nacional de Medi Ambient
Anem directes al gra: els productes ecològics són millors que els no ecològics?
Evidentment. Fins al punt que es pot afirmar que l’única manera de menjar realment sa és menjar ecològic, ja que les evidències científiques mostren que les fruites i verdures ecològiques contenen més substàncies beneficioses: més matèria seca, més nutrients, més fenols, més oligoelements…
I en la carn hi ha diferències?
Som el que mengem. Si un animal menja un pinso gairebé sense nutrients, aquests nutrients no hi seran a la carn. Una dels avantatges de la carn ecològica és que el perfil d’àcids grassos és molt millor.
¿Quins són els avantatges dels aliments ecològics?
A més d’atresorar més substàncies beneficioses, tenen menys substàncies perjudicials, com ara residus de pesticides, cadmi, etc. El que més preocupa són els residus de pesticides, unes substàncies associades a molts problemes de salut, amb freqüència per exposar-se a nivells molt baixos de concentració.
Hi ha estudis que revelen que una persona que passa d’una dieta no ecològica a una d’ecològica, en pocs dies veu com cau dràsticament la presència de residus de pesticides al seu organisme.
Carlos de la Prada, comunicador especializat en temes ambientals.
No obstant això, aquest no és l’únic inconvenient de determinats pesticides…
També s’hi ha d’afegir l’impacte ambiental que tenen sobre elements clau del funcionament dels ecosistemes. Per exemple: el dany que causen els insecticides sobre el control biològic de plagues, com l’aparició de plagues secundàries. S’anomena plaga secundària a organismes que no eren plaga però que passen a ser-ho quan s’eliminen els seus enemics naturals amb pesticides.
Les autoritats sanitàries asseguren que tot el que mengem és segur, sigui quin sigui el mètode de producció.
Les deficiències dels sistemes oficials d’avaluació del risc químic són tantes i tan greus que es pot afirmar que el que diuen no té, moltes vegades, gaire base.
Una mostra clara d’això és l’efecte còctel: l’avaluació del risc d’exposició a pesticides es fa sobre la base que t’exposes en un moment donat a un només. Però això no passa a la vida real, perquè les fruites i les verdures no ecològiques no acumulen residus d’un únic pesticida. Per exemple, una única maduixa no ecològica pot contenir restes de 10 o més.
Carlos de la Prada, comunicador especializat en temes ambientals.
I a més, en un àpat no només ingereixes una peça de fruita, sinó més aliments, cadascun dels quals pot tenir els seus corresponents pesticides; de fet, s’ha vist que una mescla de substàncies, cadascuna de les quals per separat sembla que no provoquen cap efecte, produeixen un efecte tremend quan estan juntes.
Quin és el problema que hi ha darrere?
Un dels més seriosos és que la majoria d’estudis sobre els efectes dels pesticides que les agències reguladores tenen en compte han estat fets per la mateixa empresa que vol comercialitzar aquest pesticida.
Carlos de la Prada, comunicador especializat en temes ambientals.
Així, hi ha una clara diferència en els resultats dels estudis que encarrega la indústria i els fets per la ciència acadèmica independent.
Els pesticides tenen un efecte sobre el model de producció agrícola?
És clar, s’ha generat una dependència malsana de l’ús d’aquests tòxics en molts agricultors i, sovint, van dins d’un mateix pack amb el fertilitzant i la llavor. Un gran percentatge de les llavors que es fan servir en l’agricultura no ecològica són llavors de les mateixes multinacionals que fabriquen els pesticides.
Es calcula que un 85% de les varietats de plantes de cultiu tradicionals ha desaparegut ja.
Carlos de la Prada, comunicador especializat en temes ambientals.
Si arriba el dia en què només disposem d’unes quantes i vulnerables llavors de les multinacionals, l’alimentació mundial podria estar en risc.
De quina manera?
Una planta tradicional té una diversitat genètica interna que no posseeixen les llavors que venen les multinacionals. Aquestes són uniformes i estables, genèticament idèntiques, cosa que les fa molt menys adaptables i més vulnerables a qualsevol problema. En canvi, si disposes d’una immensa varietat de llavors per triar, en pots seleccionar alguna que resisteixi o s’adapti a aquestes noves condicions.
T‘ha agradat aquesta entrevista a Carlos de la Prada? Descobreix-ne més.
