Veritas

El doctor Miquel Porta és investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), on estudia els efectes que tenen alguns contaminants persistents sobre la salut de les persones. Les seves conclusions són un toc d’alarma: cal fer un canvi.

Miquel Porta, catedràtic de Salut Pública

Al març d’aquest any publicava un article a la revista Science of the Total Environment en què deia que els contaminants presents a la sang han baixat de manera important els últims anys.

Vol dir que prohibir l’ús de determinades substàncies funciona. El problema és que funciona amb molta lentitud, perquè han passat dècades i n’hem pagat un preu en forma de malalties.

I tan nocives són aquests substàncies? Què ens fan?

Incrementen el risc de patir un càncer de mama, poden causar infertilitat per la pèrdua de qualitat del semen, tenen efectes sobre la tiroides. Els policlorobifenils (PCB) poden provocar problemes autoimmunes i de diabetis… Els disruptors endocrins, presents als plàstics, afecten el sistema hormonal, perjudiquen el desenvolupament neurocognitiu dels nens i avancen l’edat de la menarquia, la primera menstruació. Tot això, sempre tenint en compte que les malalties són multifactorials.

Com arriben aquests contaminants a l’organisme?

A través de l’aire, l’aigua, els cosmètics, la roba i altres elements quotidians, i, sobretot, a través dels aliments i els seus envasos.

Comencem per la dieta: és possible evitar o, almenys, reduir la presència de substàncies tòxiques a l’organisme?

Si algú vol mitigar la càrrega corporal de tòxics convé que mengi aliments ecològics i eviti que els aliments calents entrin en contacte amb el plàstic. Quan estan acabats de cuinar els hem de deixar refredar en un recipient inert –l’olla o un recipient de vidre— i només quan estan freds els podem posar al plàstic. I l’endemà no els hem d’escalfar al plàstic, perquè es produeix una migració de substàncies des del plàstic fins l’aliment.

Què me’n dius dels aliments de producció ecològica? Hi ha molts experts que diuen que no són millors que els no ecològics.

Els estudis independents sovint detecten menys contaminants en els aliments de producció ecològica. I els estudis en famílies que canvien a una dieta ecològica objectiven que les concentracions de pesticides en orina disminueixen al cap de poques setmanes.

I els cosmètics?

Els tòxics es troben en nombrosos productes: sabons, cremes, tints i fins i tot perfums. Un dels problemes són els parabens, substàncies que són conservants però que, alhora, són disruptors endocrins. Un estudi fet a Alemanya en dones embarassades va trobar una relació entre el tipus de cosmètics que feien servir i els nivells corporals de parabens. Les criatures, després, tenien més possibilitats de ser obeses.

Millorar l’alimentació, envasos, cosmètics i higiene personal… Què més podem fer?

No fumar, menjar tan bé com es pugui, evitar la contaminació atmosfèrica, fer més activitat física… I recordem que podem votar i que els partits responen a les preocupacions dels seus votants. El missatge és: hi ha una exposició a tòxics invisible, inadvertida, que podem disminuir amb lleis més valentes. Les solucions són individuals i col·lectives.

Tot ens porta a la conclusió que hem de seguir canviant la manera de funcionar de la societat.

Sí. Es pot ser radical, però també es pot ser pragmàtic i avançar de manera gradual. Hem aconseguit coses molt complicades: ara ja no es fuma al metro, als avions o als quiròfans. Ja no afegeixen plom a la gasolina, malgrat que durant molts anys molts investigadors, divulgadors i, fins i tot, professors van negar que el plom fos un problema.

Entrevista d’ADAM MARTÍN, periodista i escriptor.

Descobreix més entrevistes.