Veritas

Aitor Sánchez és un dels nutricionistes i divulgadors científics més coneguts del país. A “Tu dieta puede salvar el planeta” ens mostra l’impacte que tenen les nostres decisions alimentàries sobre el medi ambient i què podem fer per reduir-lo.

Aitor Sánchez, dietista nutricionista

Tan important és l’impacte de la dieta en el planeta?

Sí, i si la dieta de tothom fos sostenible es podrien reduir les emissions per complir els objectius de l’Agenda 2030, tot i que no crec que sigui l’única solució: hi ha moltes altres coses que hem de canviar. La millor notícia és que una alimentació sostenible està completament alineada amb una de saludable, i no cal fer gaire malabarismes, n’hi ha prou amb prioritzar una sèrie d’accions clau. La més important és l’origen de la proteïna, que hauria de ser majoritàriament vegetal, ja que aquest nutrient és un dels que més modifica les emissions en funció del seu origen: el porc o la vedella són molt contaminants, mentre que les llenties o les mongetes, que són l’equivalent nutricional, són fins a deu vegades més sostenibles.

Cal fer-se vegetarià o vegà?

No, però és cert que seria el millor per al medi ambient i els animals. Les dades ens diuen que menjant carn de manera esporàdica podríem obtenir fins a un 70% dels percentatges de reducció d’emissions que s’obtenen seguint una dieta vegana. Si el dia de demà milions de persones reduïssin el consum de carn, l’impacte sobre el medi seria brutal.

Quant hi ha de costum en les decisions relacionades amb el menjar?

L’alimentació arrossega una motxilla cultural enorme. Per exemple, si un dia en un menú escolar no hi ha carn o peix, segur que hi ha queixes; en canvi, si no hi ha llegums, no passa res. L’alimentació té una part molt important d’experiència i a vegades s’accepten com a veritats coses que no són certes.

Al llibre expliques que la xocolata o el cafè tenen un gran impacte en el medi.

Tot és relatiu. Al cap i a la fi, una tassa de cafè només té 6 o 8 grams de cafè. Si ho trasllades a les emissions per quilo, l’impacte no és tant comparat amb el d’un quilo de taronges, que són només tres o quatre peces. Amb aquesta mena de productes és més important com s’han produït i val la pena triar un cafè conreat de manera sostenible, responsable i digna amb les condicions dels treballadors.

LLes condicions dels treballadors són molt importants i no se solen tenir en compte.

Hi ha un mantra que es repeteix, i amb raó, que és el de comprar local i de temporada. Ho diem només per les emissions associades, però el que és realment important és que s’exerceix un consum en un context molt més responsable. Consumir a Espanya no és consumir amb les condicions laborals o els controls que hi ha a Indonèsia, Tailàndia o la Xina. El que consumim d’aquí, en general, ha estat produït per persones amb millors condicions laborals i, a més, les condicions agrícoles europees són molt més sostenibles que les permeses en altres llocs del món.

Parlem del malbaratament alimentari…

És catastròfic: un terç del menjar que comprem no s’acaba aprofitant! A més, hi ha qüestions estructurals que tenen a veure amb normatives. Al mar, a causa de la pesca d’arrossegament, matem espècies que no són d’interès comercial i es llencen al mar. I passa el mateix amb l’exigència estètica d’algunes grans superfícies, que demanen a l’agricultor que els proporcioni hortalisses d’aspecte perfecte i en descarten la resta. Així i tot, la llar és el punt on es malgasta més: llencem el 40% del que comprem.

Entrevista d’ADAM MARTÍN. Director de “Sans i estalvis” a Catalunya Ràdio.