Quan es compara la carn de pollastre ecològic amb la de no ecològic, la primera no només resulta més tendra i sucosa, sinó que conté una quantitat més gran de minerals i greixos saludables. El motiu d’aquestes importants diferències és la manera com es crien i alimenten els animals.
L’avicultura ecològica selecciona races de creixement lent, el temps de desenvolupament de les quals dobla el dels pollastres no ecològics. Aquests últims són sacrificats al cap de 35-50 dies de vida, mentre que els ecològics se sacrifiquen a partir d’un mínim de 80 dies. Així s’aconsegueix que el greix s’infiltri a la carn de manera natural, raó per la qual és molt més melosa que la no ecològica i queda molt sucosa quan es cuina a la planxa.
Els pollastres ecològics viuen en galliners perfectament ventilats, amb llum natural, superfícies de corral i sortides a patis exteriors amb accés a pastura fresca. En canvi, els no ecològics se solen criar en grans naus il·luminades artificialment i amb mobilitat molt reduïda.
A més del pinso elaborat amb cereals ecològics, els pollastres ecològics també picotegen pel terreny, un valor afegit de gran importància per al seu correcte desenvolupament. Per part seva, els animals no ecològics s’alimenten amb formulacions industrials fetes de cereals d’origen transgènic, suplements de minerals i proteïna provinent de farines de peix, sang i carn.
A conseqüència de la cria natural, la carn de pollastre ecològic és tendra i rica en nutrients. De fet, si comparem 100 grams de pit de pollastre ecològic amb 100 grams de pit de no ecològic, constatem que el primer té un 4% més de proteïna i un 54% més de minerals. En comparar la carn de la cuixa, comprovem que la cuixa ecològica aporta un 10% més de proteïna i un 46% més de minerals (taula 1).
Igualment, la quantitat de matèria seca és superior en el cas del pollastre ecològic, cosa que implica que té menys contingut en aigua; per això la carn de pollastre no ecològic s’encongeix quan es cuina i deixa anar una gran quantitat de líquid.
Quan parlem de greixos saludables, la carn ecològica hi surt guanyant una vegada més: el pit de pollastre ecològic té un important 37,37% d’àcids grassos monoinsaturats (els greixos bons).
La causa és que la qualitat dels àcids grassos va lligada a l’alimentació de l’animal i per això el pit de pollastre no ecològic té un 36,1% d’àcids grassos poliinsaturats, a causa de la presència de farines de peix al pinso que prenen les aus (figura 1).
Font: M. D. Raigón – Dept. de Química de l’Escola Tècnica Superior del Medi Rural i Enologia. Universitat Politècnica de València.
Selecció d’estudis sobre la comparativa dels aliments ecològics enfront dels no ecològics.
Alguns dels principals criteris en què ens basem quan anem...
La carn ecològica aporta un 10% més de proteïna, entre...
El blat de moro és un dels cereals més consumits...