Veritas

Hem preparat un recopilatori dels additius que més s’utilitzen en l’alimentació no ecològica: colorants, conservants, emulgents, potenciadors de gust, etc. Descobreix en quins aliments es fan servir i quins efectes nocius tenen en la salut.

Els additius poden afectar la teva salut

Colorants sintètics

Aquests additius són substàncies de procedència química utilitzades per augmentar o donar color als aliments; afegeixen o retornen color a un aliment per donar-li un color atractiu o diferent de l’habitual. Els més conflictius són els següents:

• Tartrazina: és de color groc intens a taronja brillant, s’obté derivada del petroli i pertany al grup dels colorants azoics. Està relacionada amb la síndrome del TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) en els nens, sobretot quan s’utilitza en combinació amb els benzoats (E210-215), que són conservants. S’empra en begudes, purés instantanis, patates fregides, rebosteria, gelats, caramels, xiclets, melmelades, iogurt i gelatines.
• Colorants azoics (E102, E104, E110, E122, E124, E129): utilitzats per obtenir el color dels dolços, begudes, etc. S’han relacionat amb reaccions al·lèrgiques.
• Cotxinilla (E120): de color vermell. També coneguda com a carmí o àcid carmínic. S’obté aixafant insectes i està relacionada amb al·lèrgies i altres problemes de la pell i amb l’augment del risc d’hiperactivitat infantil. S’utilitza en batuts, iogurts, llaminadures, gelatines, gelats, etc.
• Azorubina (E122): de color vermell a marró. S’obté derivada del naftalè i està prohibida en diversos països.
• Amarant (E123): de color vermell a morat. S’obté derivada del naftalè i està prohibida en diversos països per alteracions en els cromosomes.
• Eritrosina (E127): de color vermell a violeta. Relacionada amb alteracions de la funció tiroidal i fotosensibilitat.
• Vermell allura, blau brillant i marró (E129, E133 i E155): utilitzats per acolorir carns fresques i altres productes carnis.
• Caramel (E150): de color marró fosc, s’empra en l’elaboració de pans no ecològics, per potenciar el color fosc relacionat amb l’ús de varietats de cereal. També en refrescos, galetes, vinagres balsàmics, etc.
• Negre brillant (E151): s’obté derivat del petroli. Es converteix en tòxic per l’acció de la calor, i pot produir reaccions al·lèrgiques.
• Colorant negre (E153): obtingut de les cendres en cremar fusta o altres residus vegetals. Prohibit en diversos països.
• B-carotè (E160): confereix a fruites i verdures tons entre grocs, ataronjats i vermellosos. En quantitats elevades pot ocasionar greus intoxicacions.
• Cantaxantina (E161g): de color groc ataronjat. Molt utilitzat en l’aliment per a peixos de piscifactoria i gallines de posta, per intensificar-ne el color de la carn i del rovell d’ou.
• Diòxid de titani (E171): utilitzat per blanquejar aliments i productes de forn. Prohibit a Europa a partir del 8 d’agost de 2022 pel seu possible perill per a la salut animal, mediambiental i humana.

Conservants que mantenen l’aspecte exterior

Els conservants són additius de caràcter antimicrobià protegeixen contra l’atac de microorganismes nocius que poden alterar els aliments (fongs i llevats) o causar una intoxicació alimentària (bacteris). En les quantitats normalment utilitzades, no eliminen els microorganismes, sinó que n’impedeixen la proliferació, per la qual cosa fer-ne un ús racional és útil i permet evitar riscos, tot i que a vegades es poden fer servir per emmascarar deficiències en el procés de producció dels aliments. Els conservants del tipus antioxidant s’utilitzen per evitar l’oxidació dels aliments grassos. Molts productes grassos vegetals contenen els seus propis antioxidants naturals, encara que alguns es perden en el procés d’elaboració, per la qual cosa és necessari reemplaçar-los de manera artificial.

• Àcid sòrbic i les seves sals, els sorbats (E200-203): es fan servir en begudes, derivats carnis, lactis i rebosteria. El seu ús està autoritzat a tot el món.
• Àcid benzoic i les seves sals, els benzoats (E210-213): utilitzats en la conservació de marisc, sucs i melmelades. En dosis petites poden produir asma, urticària i reaccions al·lèrgiques. Se n’ha disminuït el contingut total permès en els aliments.
• Sulfits (E220-228): obtinguts per la combustió de minerals amb sofre. Poden potenciar els símptomes en persones amb asma. S’ha d’indicar la seva presència en els aliments de manera clara i destacada.
• Bifenil i derivats (E230-233): s’obtenen derivats del petroli. S’empren per prevenir floridura i fongs en fruites. Poden produir irritacions als ulls i el nas.
• Sals sòdiques i potàssiques de nitrits i nitrats (E249-252): actuen com a sal en la curació d’alguns formatges i embotits carnis. El seu ús com a additius presenta, principalment en nadons i infants, risc de patir problemes relacionats amb els glòbuls vermells.
• Àcid acètic i les seves sals (E260-263): s’empren per prevenir fongs i bacteris en conserves, productes de fleca i envinagrats.
• Àcid ascòrbic o vitamina C i les seves sals (E300-304): es poden obtenir de manera natural o sintètica. Són utilitzats com a antioxidant en begudes, productes carnis, etc.
• Tocoferols o formes de vitamina E (E306-309): s’obtenen de manera natural de llavors i tenen acció antioxidant. S’afegeixen en rebosteria, plats precuinats, etc.
• Butilhidroxianisol (BHA) i butilhidroxitoluè (BHT) (E320 i E321): són d’origen sintètic i s’utilitzen com a antioxidants en productes sotmesos a altes temperatures. Poden provocar asma, urticària, augment de colesterol, entre d’altres.
• Lecitina (E322): es fa servir com a emulsionant i com a complement alimentari a causa de les seves propietats relacionades amb la disminució del colesterol i altres greixos.
• Àcid cítric i les seves sals (E330-333): reguladors de l’acidesa i saboritzants. Són segurs, malgrat que no es recomanen en grans quantitats.
• Àcid fosfòric i les seves sals (E338-343): s’utilitzen com a antioxidants i correctors de l’acidesa en l’elaboració de múltiples productes. Poden provocar hiperactivitat i problemes digestius.

Emulsionants, espessidors i estabilitzants

S’utilitzen per modificar la textura dels aliments elaborats, ja sigui per augmentar-ne el volum, espessir-lo o augmentar-ne la cremositat.

• Àcid algínic i les seves sals (E400-450): provenen de les algues marines i s’utilitzen en cerveses, vins espumosos, sucs, etc. En grans dosis poden tenir efecte laxant.
• Estearats de polioxietilè (E431-E436): s’utilitzen en salses i postres. Poden produir reaccions cutànies i problemes digestius.
• Polifosfat sòdic, potàssic i càlcic (E450-452): s’usen com a segrestants, estabilitzants i emulsionants i per prevenir la pèrdua d’aigua durant el processament d’alguns aliments.
• Carboximetilcel·lulosa i derivats (E460-E466): s’utilitzen com a estabilitzants i espessidors. Tenen un efecte desconegut en humans.
• Mono i diglicèrics d’àcids grassos (E471-472): s’utilitzen en l’elaboració de productes de fleca i rebosteria per evitar que s’assequin. Efectes secundaris en estudi.
• Èsters poliglicèrids (E475): s’utilitzen per mantenir la humitat dels aliments i evitar que quedin secs. Consumits en grans dosis poden tenir efecte laxant.
• Èsters del propà (E477): falten estudis però es relacionen amb problemes intestinals.

Potenciadors de gust

Augmenten els gustos de l’aliment per mitjans artificials i el consumidor no pot saber si el gust es deu a la qualitat del producte o a la utilització d’aquests compostos.

• Àcid L-glutàmic i les seves sals (E620 a l’E62 5): poden ser tòxics. Es troben en sopes deshidratades, condimentadors per a carn i peix, aperitius, aliments precuinats, etc. Algunes persones presenten intolerància a aquest additiu i pateixen problemes gastrointestinals, visió borrosa, mal de cap, feblesa i/o sudoració.
• Àcid guanílic i les seves sals (E626-635): s’utilitzen com a potenciador de gust en derivats carnis, embotits, patés, rebosteria, sopes i brous deshidratats.

Edulcorants artificials

Els edulcorants són els additius alimentaris que tenen més expansió, ja que es fan servir en la preparació d’aliments baixos en calories o com a alternatives al sucre.

• Aspartam (E951): és un edulcorant sintètic baix en calories. Pot tenir efectes laxants i, en contenir fenilalanina, una part de la població pot patir problemes neurològics.
• Àcid ciclàmic i les seves sals ciclamat de sodi i calci (E952): són edulcorants sintètics baixos en calories i estan relacionats amb l’augment del risc de càncer.
• Sacarina i les seves sals de sodi, potassi i calci (E954): són edulcorants sintètics baixos en calories i estan relacionats amb l’augment del risc de càncer. En alguns països se n’ha prohibit l’ús.

Font: M. D. Raigón – Dept. de Química de l’Escola Tècnica Superior del Medi Rural i Enologia, Universitat Politècnica de València.

Selecció d’estudis sobre l’anàlisi comparativa dels aliments ecològics enfront dels no ecològics.