Veritas

Actualment, el doctor Pere Gascón és al capdavant del Laboratori d’Oncologia Molecular i Translacional del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

Pere Gascón ens explica que una dieta basada en productes vegetals i amb poca presència de carn ens pot ajudar a prevenir moltes malalties, entre les quals hi ha el càncer.

Quins són els factors més importants que cal tenir en compte per ajudar a reduir la probabilitat de patir un càncer?

N’hi ha molts. El primer és l’obesitat, que està relacionada amb molts càncers: de mama, d’endometri, de colon… També hem de reduir l’estrès, fer exercici i evitar el sedentarisme i els aliments ultraprocessats; és bàsic llegir amb atenció les etiquetes, perquè hi ha molts productes que són molt nocius per a la salut. I evitar els contaminants, és clar.

De quins contaminants estem parlant?

La llista és molt llarga i sabem que n’hi ha molts que tenen relació directa amb el càncer. Als anys 20 i 30 del segle XX, tota la riba del Llobregat estava plena de camps de conreu que eren molt productius, però la indústria tèxtil abocava al riu anilines, que causen càncer de bufeta. Les taxes de càncer de bufeta eren brutals, com a resultat de menjar els productes de l’hort que quedaven contaminats, però com que la gent no emmalaltia de càncer de seguida –podien passar fins a trenta anys– no es va eliminar el problema immediatament. El mateix que ha passat amb l’amiant, determinats components de les pintures o els fums del benzè, que està relacionat amb leucèmies, limfomes…

Sense espantar…, la paraula clau és que aquestes substàncies poden causar càncer, tot i que no és segur.

Exacte. És com fumar: no tothom que fuma acaba desenvolupant un càncer, però fumar és jugar a la ruleta russa. Per tenir càncer necessitem que es produeixin dos esdeveniments. El primer, que hi hagi una mutació a una cèl·lula; el cos genera trilions de cèl·lules i alguna surt defectuosa, que normalment no sobreviu o el cos l’elimina, però n’hi ha que es queden i ens acompanyen tota la vida, encara que estiguem sans. El segons esdeveniment és l’exposició continuada a substàncies que sabem que no són sanes, a aliments de mala qualitat, etc. Si menges malament o fumes, estàs invertint per tenir un càncer, una diabetis, una hipertensió o per viure menys que una persona que fa una vida sana.

Hi ha algun tipus d’alimentació preventiva?

Des del punt de vista epidemiològic, aproximadament el 35% dels càncers estan relacionats amb l’alimentació.

Pere Gascón, director del Laboratori d’Oncologia Molecular i Translacional de la UB.

S’ha vist que una dieta basada en productes vegetals (verdures, fruita, llegums, llavors) i amb poca carn pot ajudar a prevenir moltes malalties, com el càncer. Tanmateix, sabem que els aliments poden modular determinats gens que ens predisposen a patir càncer, que són capaços de modificar l’expressió dels gens, de silenciar determinats gens que predisposen a tenir determinats càncers. Però aquesta alimentació ha de ser continuada en el temps, no val fer-ho un mes a l’any. La cocció també és important per mantenir al màxim els nutrients. Les verdures han de quedar al dente i s’han de menjar el mateix dia que les comprem, o l’endemà, per mantenir els nutrients.

Fa poc vas escriure un article en què defensaves la importància de la dieta ecològica.

Amb els aliments ecològics t’assegures que el sòl dels camps on s’han conreat estan lliures de productes tòxics, com herbicides, fertilitzants, pesticides, etc. Després, com que els aliments ecològics no contenen substàncies químiques, són més sans que els no ecològics.

L’evidència científica sobre això és clara?

Hi ha dos estudis epidemiològics importants. Van observar que la gent que menjava productes ecològics amb freqüència semblava que tenia menys incidència de càncer de pròstata i limfomes. Però aquests estudis són molt complicats de fer i hi ha moltes variables. No podem dir que si menges ecològic no tindràs càncer, perquè hi ha molts altres factors, com la contaminació, que també entren en joc. En animals, en canvi, sí que podem dir-ho. El que és clar és que una alimentació sana, l’exercici i una exposició reduïda als tòxics, entre d’altres coses, ens ajuden.

¿T’ha agradat aquesta entrevista amb Pere Gascón? Descobreix més entrevistas.