Veritas

Marta Tafalla analitza la relació entre éssers humans, la resta d’animals i la natura. Ho fa sostinguda pels seus coneixements de filosofia i des d’una mirada crítica i realista, però amable i impregnada d’esperança. És autora del llibre “Ecoanimal: una estética plurisensorial, ecologista y animalista” (Plaza & Valdés).

Marta Tafalla, professora de filosofia de la UAB

L’espècie més intel·ligent del planeta està destruint el seu entorn i s’està autodestruint. Com hem arribat fins aquí?

Hi arribem després d’un viatge molt llarg, durant el qual hem anat construint una cosmovisió antropocèntrica amb què considerem que som superiors a la resta d’espècies i a totes les formes de vida. I no només això, també les volem explotar i posar al nostre servei, com si fossin instruments. Amb el pas dels segles, aquesta idea s’ha anat reforçant i arriba un moment en què a la gent li sembla normal explotar el medi natural, encara que això ens porti al límit del col·lapse. Molta gent no coneix les espècies animals i no percep els senyals de deteriorament dels ecosistemes perquè no els sap llegir.

Què hem de fer perquè aquest fil que ens uneix amb la natura no es trenqui del tot?

És fonamental l’educació ambiental i que fem un viatge de retorn a la natura; per exemple, començant a reconèixer les espècies del lloc on vivim: plantes, ocells, insectes…

Hem de començar a entendre quina és la forma de vida dels animals i com funcionen els ecosistemes. Hem de parar atenció als efectes que les nostres accions tenen en els ecosistemes per reconciliar-nos amb la natura una altra vegada.

Marta Tafalla

Pot semblar un viatge difícil, però en realitat és un viatge de plaer, perquè nosaltres formem part de la natura.

Sabem perfectament què estem fent i malgrat això no ens aturem. Per què?

Per un conjunt de factors. D’entrada, quan ets conscient de la crisi ecològica has de fer molta autocrítica. T’has d’adonar que la teva visió del món potser és errònia i la teva forma de vida potser té elements que contribueixen a aquesta destrucció. Això és molt dolorós perquè és reconèixer que la teva forma de vida és incorrecta. D’altra banda, moltes vegades la gent veu les dades però no les entén. La desconnexió és tan gran que tu expliques que hi ha una extinció massiva d’espècies i molta gent no entén el que vol dir. Adonar-se que no som tan intel·ligents i que el que estem fent és destruir el nostre propi futur és tan dur que molta gent prefereix fingir que no se n’assabenta, perquè t’ho fa qüestionar tot i et dona una enorme sensació de fracàs.

És difícil ser optimista tenint en compte la situació.

La situació és realment molt greu i hauríem de reaccionar molt ràpid, i no em sembla que estiguem reaccionant. Quan la gent comença a entendre què esta passant li fa tanta por que això la pot paralitzar, però el que jo diria és que, si canviem ara, és l’oportunitat de canviar cap a una forma de vida millor.

El contacte amb la natura millora la salut, l’estat d’ànim. Per tant, ens podríem encaminar cap a un tipus de societat que sigui menys consumista i, per tant, menys destructiva i que doni més importància a les coses que ens fan feliços i que no requereixen el consum de recursos: tenir més temps per estar amb els amics, gaudir de la natura…

Marta Tafalla

Podríem fer un canvi que ens permetés construir una societat més feliç i més sana. Tenim una oportunitat bonica, però no sé si serem capaços de fer-ho; de moment no sembla que anem cap aquí.

Hi ha molta pressió, però no sembla que els governs i la indústria facin gaires coses per canviar res.

Hem de canviar tots, però és obvi que les classes dominants són les que més ho han de fer. Hauríem d’anar cap a un canvi de sistema polític i econòmic i triar un camí que no mercantilitzés la vida i volgués dur a terme una reconciliació amb la natura.

Entrevista de ADAM MARTÍN. Director de “Sans i estalvis” a Catalunya Ràdio