Veritas

José Molina és president de l’Associació Celíacs de Catalunya, que va ser la primera organització creada a Espanya en defensa dels interessos de les persones celíaques.

Des de l’entitat, financien la investigació en patologies relacionades amb la ingesta de gluten i treballen perquè els celíacs puguin accedir fàcilment a productes sense gluten i tinguin més opcions per menjar fora de casa amb seguretat.

José Molina, president de l’Associació Celíacs de Catalunya

Què et sembla la iniciativa Provoquem un canvi de Veritas?

És un projecte ambiciós i d’alt impacte perquè des de la iniciativa privada d’una empresa de distribució amb valors socials es mobilitza la societat -junt amb el tercer sector i les societats científiques- per resoldre carències reals del sistema legislatiu.

A més, s’implica activament contribuint a ajudar els actors prejudicats: en el nostre cas, rebaixa el sobrecost del preu de la cistella de la compra d’una persona celíaca.

Hi ha països de la UE on hi ha ajudes per a les persones celíaques. Quina és la situació a Espanya pel que fa a les ajudes?

A Espanya el col·lectiu celíac no disposa d’ajuts públics sistemàtics i universals, i la llei no dona respostes suficients a les necessitats de la malaltia celíaca.

Ni la prestació farmacèutica ni la prestació de productes dietètics ofereixen una solució per al tractament perquè la dieta sense gluten no es reconeix com un medicament, tot i que, segons la llei, les malalties cròniques com la celiaquia haurien de rebre prestacions sociosanitàries del Sistema Nacional de Salut.

Provoquem un canvi és un projecte ambiciós i d’alt impacte perquè des de la iniciativa privada d’una empresa de distribució amb valors socials es mobilitza la societat per resoldre carències reals del sistema legislatiu.

José Molina, president de l’Associació Celíacs de Catalunya

Pel que fa a l’IVA, només els pans comuns i les farines panificables tenen aplicat el 4%, la resta de productes bàsics com pasta, altres productes específics, la resta de farines i pans (integral, de Viena, torrat, motlle, etc.) tributen un 10% d’IVA.

Es calcula que la cistella de la compra anual s’encareix 910,73€ per cada persona celíaca i a la majoria de famílies hi ha més d’un membre celíac.

L’estat hi té un paper important, però creus que les empreses hi tenen alguna cosa a dir o a fer?

Les empreses hi poden fer alguna cosa i algunes ja ho estan fent. Un clar exemple d’això és aquesta iniciativa social de Veritas, que impacta triplement:

1. De manera directa rebaixant el cost de la cistella de compra.
2. Creant una campanya de sensibilització.
3. Instant el Govern a prendre mesures per resoldre les injustícies que queden retratades a la campanya.

Per la seva banda, les empreses fabricants poden col·laborar amb el col·lectiu celíac de diverses maneres:

• Millorant el perfil nutricional dels productes sense gluten.
• Ajudant a rebaixar-ne el cost final.
• Donant a conèixer la malaltia celíaca.
• Reclamant al Govern central que redueixi l’IVA d’aquests productes.

Canviant de tema, fem una mica de pedagogia: com afecta les persones celíaques la moda del menjar sense gluten?

És un tema que ens preocupa molt perquè banalitza el tractament d’una patologia autoimmunitària: la dieta sense gluten.

Quan una persona celíaca ingereix gluten té una reacció similar al que passa davant una al·lèrgia alimentària: de manera immediata es generen uns anticossos que provoquen un seguit de reaccions que deriven en la producció de citocines, que tenen una funció inflamatòria i destructiva sobre la mucosa intestinal. Només la dieta sense gluten mantinguda en el temps, sense transgressions (ni puntuals), pot aturar aquesta cascada inflamatòria.

La moda sense gluten no ajuda gens, ja que contribueix a desorientar el personal del sector de la restauració quan algú diu que és “poc celíac” o quan demana un plat sense gluten -que requereix activar un protocol determinat d’elaboració- mentre es pren una cervesa (que sí que té gluten).

A Espanya el col·lectiu celíac no disposa d’ajuts públics sistemàtics i universals, i la llei no dona respostes suficients a les necessitats de la malaltia celíaca.

José Molina, president de l’Associació Celíacs de Catalunya

Quins altres reptes queden pendents? Millorar la rapidesa dels diagnòstics a la sanitat, per exemple?

Sens dubte la millora en la diagnosi esdevé vital. Fer visible la celiaquia i evitar al pacient conseqüències greus com ara anèmia, osteoporosi, miopaties, limfomes… és una de les principals preocupacions de la nostra associació.

El 80% de les persones celíaques estan sense diagnosticar i és el mateix percentatge des de fa anys.