Atenció al client
De dilluns a divendres de 9 a 20 h. Dissabtes de 9 a 14 h (excepte festius).
En la nostra societat mengem, de mitjana, tres cops al dia. Això vol dir que almenys tres vegades cada dia decidim, conscientment o no, com alimentem i donem energia al nostre cos, i quin model econòmic i societari és el que volem beneficiar per alimentar-nos. Actuar i ser conscients d’això pot ser un bon propòsit per aquest 2025.
I és que l’alimentació és un tema que no ens podem prendre a la lleugera. És un dels pilars fonamentals del benestar individual i eix vertebrador de la nostra societat. Cada cullerada que fem, cada producte que escollim, és una declaració de com ens cuidem i de com entenem la nostra salut i el nostre entorn. Però, com sempre, és important que no anem als extrems: tant la desatenció com l’obsessió poden ser perjudicials.
I cal tenir present que el menjar no arriba al plat per art de màgia. Cada aliment forma part d’un sistema que connecta agricultors, distribuïdors i consumidors, influït per factors socials, econòmics i ambientals.
Amb aquest context al cap, m’agradaria fer unes reflexions sobre elements que considero que poden ser interessants a tenir en compte per a aquest any 2025:
L’alimentació ecològica ha anat guanyant protagonisme, però amb aquesta popularitat també arriba la pressió per augmentar la producció. Com podrem escalar sense perdre’n l’essència? Aquesta és una de les grans qüestions per al futur del sector.
Per mantenir les pràctiques sostenibles, els agricultors necessiten recursos i accés a tecnologia que els permetin ser més eficients sense comprometre la qualitat dels productes. A més, és essencial trobar un equilibri entre creixement i conservació del medi ambient. Aquí cada decisió compta: des de l’ús de fertilitzants orgànics fins a la manera de gestionar l’aigua.
Un dels obstacles més evidents per a molta gent encara avui dia és el preu. Sovint, els aliments ecològics són més cars, cosa que limita l’accés a un públic més ampli. Per a moltes persones, optar per productes ecològics no és només una qüestió d’elecció, sinó de poder adquisitiu.
Serà important treballar en estratègies per reduir els costos, millorar la logística i la distribució, fomentar la producció local o donar suport als petits productors i altres tipus de pràctiques agrícoles, com la permacultura, els conreus intercalats o altres tècniques més innovadores com la hidroponia i els cultius verticals. També caldria promoure polítiques públiques que incentivin el consum sostenible, per exemple, reduint impostos als productes ecològics o establint subsidis per afavorir-ne la producció.
Un altre desafiament és la variabilitat en els estàndards de certificació entre regions. Això pot generar confusió tant per als productors com per als consumidors. Si volem un mercat ecològic fort i fiable, és imprescindible establir normes clares i unificades.
Simplificar els processos de certificació també pot ajudar més agricultors a unir-se al moviment ecològic. Això no només ajudaria a augmentar l’oferta, sinó que també diversificaria el mercat, afavorint una alimentació més accessible i justa.
El canvi climàtic ja no és una amenaça futura, sinó una realitat que afecta directament l’agricultura. Fenòmens com sequeres, inundacions o plagues posen en risc les collites, especialment en sistemes agrícoles que depenen molt del clima.
Adoptar pràctiques resilients, com l’agroecologia o l’agricultura regenerativa, són essencials per afrontar aquests desafiaments.
I, segurament, el factor primordial serà la recuperació del sòl, un dels elements més degradats de l’escorça terrestre, clau perquè la terra pugui seguir generant aliments rics en nutrients per a la nostra i les futures generacions.
El camí cap al 2025 està ple de reptes, però també d’oportunitats. Amb col·laboració, educació i innovació, podem avançar cap a un sistema alimentari més sostenible i just. Cada elecció que fem com a persones compta. Al cap i a la fi, el futur de la nostra alimentació i del planeta comença amb el que triem posar al plat en cada moment.
Text: Guillem Bargalló, emprenedor social i especialista en
màrqueting sostenible. Fundador d’El Bien Social.
T’ha agradat aquets article? Descobreix-ne més.
A Veritas pensem que les empreses poden tenir un rol...
Els brous Veritas es presenten aquestes festes com la millor...
Guillem Bargalló, CEO del Bien Social, responsable de sostenibilitat d’Ikea...
A Veritas organitzem la Setmana de l'Impacte! Newton ja ho...