Veritas

La plantació de la vinya és un procés clau en la viticultura que requereix tècniques importants, com ara la tria de les varietats o l’adaptació a l’entorn. Aquest procediment ha anat evolucionant a causa de circumstàncies que van anar sorgint, com la fil·loxera.

La fil·loxera

Es pot arribar a pensar que les arrels i la part aèria de la planta són del mateix organisme, però en realitat això no és necessàriament cert.

Quan plantem una vinya a les zones vitivinícoles del nostre país, la part aèria pertany a una de les varietats de l’espècie Vitis vinifera, la qual, recordem-ho, és la que ens dona el raïm de qualitat. Però l’arrel pertany a una altra espècie de Vitis.

Això és degut al fet que, al segle XIX, una plaga coneguda com a fil·loxera va arribar a Europa des d’Amèrica i va causar un impacte devastador als vinyars europeus i una crisi econòmica generalitzada. Aquest insecte té dues formes de vida principals:

• Subterrània: pica i afebleix les arrels de les varietats europees de Vitis vinifera i les porta cap a la mort.
• Aèria i alada: li permet desplaçar-se ràpidament. Es va estendre per Europa en només 25 anys i va arrasar gairebé completament les vinyes tradicionals.

Les vinyes americanes eren resistents a aquesta plaga, atès que les seves arrels, més gruixudes, no podien ser picades per l’insecte; tanmateix, el seu vi no era adequat per al consum.

La solució va ser combinar la resistència de les arrels americanes amb la qualitat de la part aèria europea mitjançant empelts, un mètode que continua sent essencial a moltes regions vitícoles d’arreu del món. En aquest procés cal tenir en compte l’elecció de l’arrel o peu, perquè cada tipus s’adapta millor a certes condicions de sòl, clima i varietats d’empelt.

Èpoques de plantació

Aquests conreus s’acostumen a plantar entre desembre i març, depenent principalment del risc de gelades que hi hagi a la zona, perquè les podrien matar. Per exemple, al Penedès es planten cap al març.

Tot i que la vinya ja comença a produir raïm el primer any, aquest no té la qualitat necessària per elaborar vi. Tan sols després de tres o quatre anys el raïm adquireix les característiques adients per a la vinificació. Com més vell sigui el cep, més bona serà la qualitat del raïm que produeix, però més baix el rendiment: d’aquí que molts vins assenyalin a l’etiqueta que són de “vinyes velles”.”.

Criteris de plantació

Hi ha altres factors clau que afecten directament la qualitat del raïm i l’elaboració final del vi:

• Densitat de plantació: més densitat genera més competència entre els ceps, cosa que resulta en raïm de més bona qualitat.
• Orientació al sol: la correcta exposició al sol evita zones ombrívoles a la planta, especialment a zones del nord.
• Conducció de la vinya: a països secs com el nostre és comú fer servir el sistema de plantació en got, sense pals ni filferros, encara que l’espatllera facilita la mecanització i proporciona una exposició solar uniforme i més bon oreig, que evita malalties.

Amb la col·laboració d’Excelsia.

T’ha agradat aquest article sobre el cultiu de la vinya? Troba’n més.