Veritas

Esther Vivas és autora de llibres com “Mama desobedient” i “El negoci del menjar”, que s’han convertit en veritables referències en el món de la maternitat, el feminisme i el consum responsable i just. Aprofitant la iniciativa “Provoquem un canvi”, parlem de les contribucions que podem fer les persones, les empreses i els governs per fomentar un model de consum més sostenible i just.

Esther Vivas, periodista i escriptora

Què hauríem de demanar o exigir a una empresa abans de decidir comprar els seus productes?

Si parlem d’alimentació, hi ha un aspecte de responsabilitat mediambiental, i això implica que l’empresa ha de fomentar la producció, la distribució i el consum d’aliments elaborats a escala local i que hagin estat retribuïts de manera justa. I també hem de tenir en compte l’impacte en clau de gènere d’aquesta empresa: es tracta d’una empresa que permet la conciliació real i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones? Si parlem d’una empresa que distribueix aliments de consum, també s’ha tingut en compte la pagesia en clau femenina?

Parla’m una mica del paper de la dona a la pagesia.

La pagesia té nom de dona, però és un nom invisible. Al llarg del temps, moltes dones han treballat amb les seves parelles home al camp i l’únic que cotitzava a la seguretat social era ell, mentre que elles no constaven enlloc. I un cop han arribat a l’edat de la jubilació, aquesta no s’ha correspost amb el treball que han portat a terme.

Si fem una mirada més global, avui en dia el 60% de la producció agrària està en mans de les dones, però, al mateix temps, un 60 % de les dones i els infants pateixen fam crònica. Això passa perquè, malgrat el pes tan important de la dona al món agrari, no té accés a la propietat de la terra, ni als mitjans de producció ni al crèdit agrícola.

Esther Vivas

Quina és la teva opinió de les iniciatives per reduir l’IVA dels bolquers o els productes d’higiene femenina?

Iniciatives com aquesta mostren l’impacte del moviment feminista. La nova onada feminista que hem viscut els últims anys ha tret de l’armari una sèrie de temes tabú, com el plaer femení, la menstruació o la maternitat, i ha posat de manifest la importància de fer-los visibles. Una de les conseqüències han estat les propostes per reduir l’IVA dels productes d’higiene femenina, i l’Estat hauria de fomentar aquestes polítiques. Vivim en una societat en què s’estigmatitzen molts dels cicles vitals de les dones, com la menstruació o la menopausa. I tot això, a més, va associat a uns costos econòmics que tenen a veure amb la cura d’aquesta higiene sexual femenina, cosa que s’hauria d’entendre com una necessitat bàsica i hauria de tenir una política legislativa pròpia.

Deixa’m fer d’advocat del diable: el homes també tenim coses pròpies i ningú ens rebaixa l’IVA de res.

Quan parlem d’higiene femenina també parlem de la reproducció: la capacitat de les dones de menstruar és la que també ens permet quedar-nos embarassades i tenir criatures. I hi ha una contribució bàsica de les dones cap a la reproducció humana que també ha estat poc valorada, que no crec que s’hagi d’idealitzar, però sí que s’ha de reconèixer el valor social, polític i econòmic que té.

També és important apostar per productes que tinguin en compte l’impacte mediambiental.

Per descomptat, però això exigeix, més enllà de la responsabilitat individual que puguem tenir com a consumidors, polítiques que redueixin el preu de determinats productes i que donin importància als que generen menys impacte ambiental. Per exemple, l’alimentació més sostenible per a un nadó és la lactància materna: no genera residus, és un aliment km 0, no provoca gasos d’efecte hivernacle…, però, per poder alletar, calen polítiques que hi donin suport, i amb una llicència de maternitat de 16 setmanes és molt difícil poder alletar en exclusiva durant els sis primers mesos de vida del nadó, com ens recomanen. Quan optem per un model més sostenible, això també implica més recursos econòmics i més disponibilitat de temps per poder dur a terme aquesta pràctica.

Tens la sensació que els governs ens demanen que siguem més sostenibles però que ens traslladen gairebé tota la responsabilitat?

Sí, i fins i tot aniria més enllà: a més a més en certa manera ens culpabilitzen. Ets tu qui ha de dur a terme aquesta pràctica responsable en aquesta clau social i ambiental i si no ho fas, aleshores ho estàs fent malament.

Per això és important polititzar les nostres pràctiques en relació amb el consum o la maternitat, perquè venen molt determinades pel context social o econòmic en què ens trobem i això també limita el nostre marge d’acció.

Esther Vivas

Entrevista d’ADAM MARTÍN. Director de “Sans i estalvis” a Catalunya Ràdio