Marta Sanahuja va estudiar Publicitat i Relacions Públiques seguint el seu instint de voler comunicar, però un canvi de rumb en la seva vida professional va fer que s’endinsés en el món de la cuina. Així va sorgir la il·lusió d’unir les seves dues passions: la comunicació i la gastronomia. I va néixer Delicious Martha.
A Delicious Martha estic sola, no m’ajuda absolutament ningú; per tant, soc jo. La meva alimentació és saludable i intento alimentar-me bé, amb productes de qualitat, sense consumir refinats ni sucres. Tot això es reflecteix a les meves xarxes, en què hi ha receptes molt sanes, però de tant en tant n’hi alguna que no n’és tant, perquè el meu dia a dia també és així.
Intento no tenir-ho gaire en compte, per no frenar-me en moltes coses i poder ser jo. Crec que a la gent li agrada como soc, com em prenc la vida, que intento mirar sempre la banda positiva, riure i que per això em segueixen.
Podria ser… Intento vendre tot el que hi ha al voltant del plat i no el plat en si mateix: gaudir, transmetre que és senzill… Faig plats que no te’ls pots menjar cada dia, perquè tot i ser saludable, un pastís pot tenir moltes calories. Però si un divendres vols gaudir d’un pastís supersaludable, jo te’l proporciono. No cal que et mengis un dònut ultraprocessat i carregat de porqueries per gaudir, també te’l pots fer a casa amb ingredients de qualitat.
Sí, al meu dia a dia és fonamental. No es pot estar sa sense moure ni un múscul, com tampoc es pot estar sa si t’entrenes molt però menges fatal. Ha d’haver-hi un equilibri i és el que intento demostrar.
No! Es pot menjar molt sa i molt assequible: tomàquet, arròs integral, pasta integral, verdures… Són ingredients sans i econòmics.
Sí, em passa molt sovint! Rebo molts missatges de gent que diu que no els agradava la cuina i des que em segueixen els encanta, o d’algú dient que el seu fill ja no menja galetes ultraprocessades i ara es menja les que li fan a casa amb civada. D’aquí és d’on trec la gasolina per continuar i fer tota la feinada que hi ha darrere del projecte.
D’entrada, crec que confiem massa en les marques. Comprem un pot de tomàquets naturals i no llegim l’etiqueta perquè ens en fiem i resulta que porta 14 grams de sucre afegit. També pensem que la cuina és difícil, que no ens en sortirem, i no és veritat: amb pocs passos pots fer un plat que enamori i que sigui fàcil de fer. També ens pensem, de manera equivocada, que menjar sa és avorrit i per això anem a parar a plats preparats ultraprocessats.
Indispensable no. Podries menjar tomàquets i aquell arròs que venen en gotets que es prepara en un minut al microones, però pensant una mica en la salut del planeta i sent més ecològics podem aprendre a cuinar quatre cosetes. No costa tant!
Entrevista d’ADAM MARTÍN, periodista i escriptor.
Descobreix més entrevistes.