Veritas

La natura ens ofereix endolcidors naturals per a diabètics, com el sucre de coco, l’estèvia o el sucre de bedoll. Els edulcorants artificials, poden desencadenar reaccions res desitjables en l’organisme. És el moment de buscar noves opcions, més naturals, per endolcir la dieta. Un estudi recent publicat a la revista Nature afirma que el consum continuat d’edulcorants artificials pot produir un important desequilibri de la microbiota intestinal, fet que deriva en una intolerància a la glucosa més elevada fins i tot en persones no diabètiques. Per tant, l’ús indiscriminat d’edulcorants com la sacarina (E-954), el acesulfam (E-950) o l’aspartam (E-951) no és aconsellable.

Endolcidors naturals per a diabètics

Per fortuna, la natura ens ofereix opcions més sanes que el sucre refinat o els edulcorants artificials. Et presentem tres alternatives naturals adequades per a diabètics, prediabètics i per a aquells que volen regular el seu índex glucèmic i així evitar pics de sucre en la sang.

Sucre de coco

S’obté de l’escalfament de la sàvia de la flor de coco. El seu aspecte és similar al sucre morè i el seu sabor recorda al caramel. Té un índex glucèmic (IG) de 35. En el cas del ecològic, es processa molt poc, de manera que la majoria dels seus nutrients (ferro, potassi, zinc, calci, etc.) queden intactes.

Estèvia

S’extreu d’una planta família dels gira-sols, originària de Sud Amèrica. El seu sabor és lleugerament semblant al de la regalèssia. El més habitual és trobar les fulles seques, triturades o el seu extracte en cru. Té un IG de 0. No aporta calories i la seva capacitat per endolcir és fins a 300 vegades més gran que la del sucre.

Sucre de bedoll (xilitol)

Té el seu origen en l’escorça del bedoll, un arbre molt comú a Europa. Té un sabor afí al sucre de taula i el seu aspecte és molt semblant al del sucre blanc. Té un IG de 7, i un 40% menys de calories que el sucre comú. Preveu contra les càries i és alcalinitzant.