Veritas

La dietista integrativa i coach Mareva Gillioz és especialista en psiconutrició, alimentació antiinflamatòria i immunodigestiva i cuina terapèutica.

Mareva Gillioz, diestista integrativa i coach

En aquesta ocasió Silvio Elías, cofundador de Veritas, parla amb Mareva Gillioz sobre la seva filosofia basada en l’autocura, i junts van revelant les claus per portar una alimentació i higiene de vida saludables que potenciïn la felicitat, el benestar i l’equilibri.

Silvio Elías: És una gran alegria i un luxe poder comptar amb la teva presència a la nostra secció d’Ecotalks i compartir la teva visió sobre la relació entre el menjar i l’autocura. Som el que mengem o som una mica més que el que mengem?

Mareva Gillioz: Som tantíssim més! Efectivament, som el que mengem, però també el que digerim, el que absorbim, el que ens diem, el que veiem… Percebem tot el que ens envolta a través dels nostres sentits i processem tota aquesta informació, ja sigui en forma d’aliment emocional o aliment per menjar.

Per tant, soc el que penso, sento i menjo; i segons com mengi i com pensi digeriré d’una manera i estaré d’una altra. Tot està vinculat i no interconnectar-nos és un gran error.

Mareva Gillioz, diestista integrativa i coach.

S. E.: Sona molt bé, però no sempre anem per la vida amb aquesta actitud; de fet, el més comú és funcionar amb el pilot automàtic, sent menys conscients i així és més difícil fixar-se en tota aquesta informació. Es pot practicar aquesta actitud?

M. G.: Al meu entendre, sí. La pràctica és el gran mètode que tenim els éssers humans per adaptar-nos al medi, tot i que és cert que actuar així no sempre surt de manera natural i per això hi ha cursos, tallers… El quid de la qüestió és autoeducar-nos i autogestionar-nos, i és fonamental aprofundir en l’autoconeixement: qui soc?, què solc fer?, què em funciona?, què no em va bé?…

S. E.: És clar que es tracta d’escoltar-nos a nosaltres mateixos, el nostre cos, les nostres reaccions, les nostres emocions… I si parlem d’alimentació: com pot un mateix aprendre a escoltar-se millor?

M. G.: L’única manera d’escoltar-nos és silenciant el de fora. En parar, notaràs que surten tots aquests senyals als quals no estàs parant atenció i que són una gran font d’informació, perquè estàs centrat en el que passa al teu voltant.

El pilot automàtic és una gran eina, però hem de saber quan utilitzar-lo i quan desfer-nos-en i escoltar-nos cap endins.

Mareva Gillioz, diestista integrativa i coach.

S. E.: No obstant això, en un món que corre a una velocitat extraordinària i en què tots anem molt accelerats, trobar aquesta pausa per eliminar aquest soroll no és una tasca fàcil.

M. G.: Doncs no, per això l’hem d’agendar.

S. E.: Hem de posar-nos deures?

M. G.: Exacte! Aquests deures formen part de la responsabilitat que tenim cap a nosaltres mateixos d’estar bé, però aquest compromís no implica estar sempre perfectes; això ni és realista ni és una autocura sana.

El més recomanable és fer una autoobservació, però sense jutjar, perquè l’important és descobrir-se a un mateix.

Mareva Gillioz, diestista integrativa i coach

S. E.: I ha de ser divertit… És habitual associar la dieta a un sacrifici i tendim a pensar en el final desitjant que s’acabi el termini marcat i tornar a la rutina. I aquesta no és la idea, hem de gaudir durant el camí i per a això no s’ha de ser autoexigent.

M. G.: Hi coincideixo totalment; una bona alimentació ha de partir d’una cosa sostenible en el temps, ja que quan alguna cosa no és sostenible a llarg termini deixa de ser saludable.

Igualment, vull subratllar que l’ésser humà afronta molt millor els canvis des de l’alegria, cal atrevir-se i sortir de la zona de confort.

Mareva Gillioz, diestista integrativa i coach

S. E.: S’ha de celebrar…

M. G.: Aquesta és la idea: celebrar i premiar-se. Gaudir del procés i seguir una alimentació i una higiene de vida sostenibles en el temps.

S. E.: Recordo que quan vaig començar en aquest món, ja fa 20 anys, la salut a través de l’alimentació volia dir comptar calories: “quantes n’ingereixo?, quantes en cremo?”. Afortunadament, les coses han canviat moltíssim, però també és veritat que quan parlem d’alimentació ecològica, la majoria de persones suposen que comporta una sèrie de beneficis de salut a llarg termini perquè estan cuidant el cos, sense tòxics i nodrint-lo millor; però no es tracta únicament de beneficis a llarg termini, perquè la veritat és que quan menjo ecològic, em trobo genial i tinc beneficis immediats.

M. G.: Cert. Estar bé a nivell fisiològic i intestinal, fruit d’una dieta amb menys tòxics, més antioxidants i una càrrega nutritiva més gran, comporta un pensament millor perquè et trobes millor anímicament, però no és només això; l’autocura és un acte d’autoestima i quan et cuides i t’autofelicites, el resultat és molt més que unes calories de més o de menys.

Jo rebutjo absolutament les dietes basades en les calories i els grams, pesar aliments és el més antinatural que hi ha, és molt més interessant menjar variat i divers a base d’aliments de temporada, de cultiu local i, sobretot, gaudir menjant.

Mareva Gillioz, diestista integrativa i coach

Per exemple, pensa en una poma (que si procedeix d’agricultura no ecològica pot acumular més de 33 pesticides). Quan és ecològica no sols estàs ingerint una infinitat de nutrients, estàs menjant un aliment al qual li ha tocat el sol, la pluja, que ha estat conreat i recol·lectat per un agricultor, entre moltes altres coses. I tot això ho absorbeixes a nivell cel·lular i microbià. Així, en apostar per un comerç net, estem apostant per nosaltres mateixos i això és autocura. Una autocura que perquè sigui integrativa ha de ser des de dins cap enfora, però també des de fora cap endins.

S. E.: És una veritat aclaparadora i alhora molt interessant. S’ha d’entrar en el cercle virtuós, és a dir, tenir una certa actitud que et permeti entrar-hi; i una vegada dins, el cercle virtuós t’alimenta l’ànima i les emocions i tot comença a funcionar millor.

M. G.: Precisament per això no és una obligació o un deure, és una cosa molt més emocional, és una filosofia; és una cosa en què creus i vols lluitar per això i formar-ne part.

S. E.: Totalment d’acord. Quin seria aquest gran primer pas en alimentació que ens proporcionarà beneficis molt grans ràpidament?

M. G.: Molt senzill: “posa més verd a la teva vida, i qui diu verd, diu taronja o lila”. Es tracta d’afegir color als plats i incrementar el percentatge de verdura al costat de la carn, el peix o la pasta. L’objectiu és educar el paladar: si et fas una truita, acompanya-la de carbassó, alfàbrega, germinats, tomàquet, ceba…

Un altre pas fonamental és començar bé el dia i no em refereixo al menjar; el consell és: “dorm” perquè el teu demà comença a la nit i si et vols aixecar amb el peu dret necessites un son de qualitat.

Mareva Gillioz, diestista integrativa i coach

S. E.: I per dormir bé cal vigilar el sopar…

M. G.: Justament! La clau està a facilitar un bon procés digestiu a la nit. Si arribes tard de treballar no sopis copiosament. És millor que et facis una cosa lleugera i t’organitzis per poder prendre’t un petit descans a la tarda i prendre un refrigeri.

I una cosa que sempre recomano és beure una infusió o prendre algun aliment amarg per estimular el treball hepàtic, perquè el fetge funciona de matinada mentre dormim.

Mareva Gillioz, diestista integrativa i coach.

D’altra banda, també és bo honrar els aliments oferint-los un temps i un espai. No hi ha res més íntim que ingerir un aliment que passarà a formar part de tu mateix, es convertirà en el teu combustible i, alhora, la teva qualitat de vida dependrà en part d’això.

S. E.: Com veus la societat actualment en aquest aspecte? Penso que anem millorant.

M. G.: Estic d’acord que anem millorant, però el problema és que també anem desconnectant i continuem polaritzant. Estem en aquest mood: “o em connecto tot el dia o no faig res”, i la vida és més subtil, més divertida… Hem d’esforçar-nos-hi una mica més.

S. E.: Estem en això, remant des de fa molt temps. Al meu entendre, aconseguir el vincle entre alimentació i salut –no sols salut fisiològica, també salut emocional– és el primer pas. Una vegada que has establert el vincle, només has de seguir el camí. I ara una pregunta més personal: què no falta al teu rebost?

M. G.: Al meu rebost no poden faltar espècies. El motiu és que m’encanta cuinar perquè em diverteixo creant i en això m’ajuden. moltíssim les espècies. Aquestes em permeten preparar el mateix plat i només canviant les espècies i les herbes ja té un altre gust.

S. E.: Sens dubte, las espècies ens permeten dotar d’una gran riquesa la cuina, perquè canviant quatre coses s’aconsegueix una paleta de colors absolutament diferent.

M. G.: És així. Jo tinc dues passions: viatjar i menjar, i quan cuino amb espècies d’un altre país sento que em trasllado automàticament a aquest lloc.

El meu consell és que no faltin a la cuina aquests sabors que et fan viatjar i t’alegren els plats, sense oblidar la curiositat, aquest altre gran ingredient en la cuina i en l’autocura. Cal descobrir i gaudir descobrint.

Mareva Gillioz, diestista integrativa i coach.

S. E.: Curiositat, descobriment i alegria. Em quedo amb això. Moltes gràcies, Mareva, per aquesta xerrada tan interessant.

T’ha agradat aquest Ecotalk amb Mareva Gillioz? Descobreix-ne més aquí.