Veritas

Cristina Massot és la subdirectora general d’Indústries i Qualitat Agroalimentàries del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. La seva tasca consisteix a planificar actuacions en matèria d’alimentació, fomentar l’equilibri entre els agents de la cadena alimentària.

Cristina Massot, subdirectora general d’Indústries i Qualitat Agroalimentàries

En aquesta conversa amb Silvio Elías, cofundador de Veritas, s’ha centrat en les actuals propostes i línies de treball de l’administració per aconseguir la sostenibilitat integral del sistema alimentari.

S. E.: Com descriuries l’estat actual de la indústria alimentària?

Cristina Massot: Actualment, hi ha una consciència generalitzada de la necessitat de canvi en la indústria alimentària. A Catalunya, aquest sector és un referent i s’ha transformat els últims anys cap a un enfocament més sostenible. Quan parlem de sostenibilitat integral, ens referim a objectius en termes de sostenibilitat mediambiental, econòmica i social.

S. E.: Ho entenc, però com s’equilibra el lideratge i el servei en aquesta transformació?

C. M.: Hem optat per una estratègia alimentària: el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, que s’implementarà entre el 2021 i el 2026 i que va ser aprovat després d’un procés participatiu que va involucrar molts actors. És important destacar que aquest procés no és de dalt cap a baix, sinó de baix cap a dalt. L’administració té el deure d’impulsar, fer seguiment i garantir que les accions proposades es duguin a terme.

S. E.: El consens és necessari i imprescindible per avançar, tot i que pot alentir el procés.

C. M.: A causa del gran nombre d’implicats, dur a terme el pla pot ser complex; cada acció està connectada amb una altra i s’estableixen sinergies entre els diferents fronts oberts, cosa que fa que el pla guanyi força. Com em va dir el meu director quan vaig arribar a la subdirecció: “Hem de conduir un transatlàntic, l’important és que no s’enfonsi i que anem avançant amb pas ferm”.

S. E.: En què consisteix el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya?

C. M.: L’objectiu és aconseguir un nou sistema alimentari que respongui als objectius establerts en les agendes internacional i europea. Hem dividit les accions, objectius i desafiaments en quatre dimensions: un sistema alimentari sostenible i basat en la bioeconomia circular; un sistema alimentari propi arrelat en el territori; un sistema alimentari just i equitatiu en què tothom s’hi pugui guanyar la vida; i un sistema alimentari saludable i de confiança.

Un dels projectes és la redacció d’una llei que inclourà criteris per a la contractació pública alimentària, cosa que provocarà un canvi significatiu en els 700.000 menús diaris que se serveixen.

Cristina Massot, la subdirectora general d’Indústries i Qualitat Agroalimentàries.

Malgrat que la llei era inicialment sobre la contractació pública alimentària, s’ha convertit en un projecte més ambiciós en què estem treballant: la nova llei de l’alimentació de Catalunya.

S. E.: Està alineat amb la Unió Europea?

C. M.: Està totalment alineat. Com a document de referència, ens hem recolzat en el “Green Deal” i el “Farm to Fork”, i cadascun dels objectius i accions del pla estratègic respon a diferents ODS.

S. E.: La Unió Europea està demanant que el 2030 el 25% de la superfície agrària sigui de producció ecològica. De quina manera es pot aconseguir aquest objectiu?

C. M.: Una de les vies per enfortir és la regularització de la contractació pública d’aliments; per exemple, les licitacions d’escoles ja tenen en els plecs que el menjar ecològic té un pes molt important. I també falta molta informació.

S. E.: Quin nivell d’interlocució té la Generalitat amb Brussel·les quan es prenen decisions? Fa temps que estic intentant promoure una fiscalitat ambiental: es podria estimular amb un IVA baix el que volem aconseguir i castigar amb un IVA més alt el que no interessa tant… Hi ha alguna manera d’elevar aquesta proposta?

C. M.: Com a comunitat autònoma, la nostra interlocució amb Brussel·les és sempre a través del ministeri. Amb tot, allà escolten molt les organitzacions a nivell europeu i és molt important no pensar només què pot fer l’administració a Brussel·les, sinó què pot fer el sector a Brussel·les.

S. E.: Acabem amb una reflexió…

C. M.: És cert que sempre ens toca una mica el paper de defensar el que fem i, a vegades, la maquinària és lenta, però tenim la voluntat, s’estan destinant molts esforços i hi ha moltíssima gent implicada en el canvi, perquè la sostenibilitat del nostre sistema alimentari és un tema crucial que ha de ser resolt.

T’ha agradat aquest Ecotalk? Descobreix-ne més.