Farines sense gluten, específiques per a les persones que pateixen celiaquia o intolerància a la proteïna del blat, així com per a tots aquells que vulguin provar farines menys conegudes, nutritives, saboroses i amb moltes possibilitats a la cuina.
Farines sense gluten
- De fajol: és una farina lleugera i baixa en greixos que es diferencia de la resta de farines per ser una mica més fosca, i de sabor lleugerament més dolç que recorda al dels fruits secs. Pot consumir-se durant tot l’any, encara que està especialment recomanada durant els mesos freds, ja que el fajol és un pseudocereal energètic i de naturalesa calenta. A nivell nutricional destaca pel seu bon balanç proteic. A més, és rica en vitamines del grup B i minerals. A la cuina pots utilitzar-la per preparar blinis, gofres i creps. De fet, és l’ingredient principal de les populars galettes bretones. També s’utilitza com a base dels fideus orientals soba. Recepta amb farina de fajol: cassoletes de llimona i agar-agar.
- De blat de moro: extraordinàriament saborosa, s’utilitza des de l’antiguitat en tot tipus de preparats, com pastissos, crema, massa per a tacs, creps, tortites dolces, pans, galetes, etc. Si la combines amb ou o aigua amb gas pots obtenir-ne una pasta per arrebossar boníssima. I gràcies a la seva escassa aportació de sodi i el seu contingut en potassi té un efecte diürètic.
- D’arròs: l’arròs integral és ric en vitamines del grup B i afavoreix la salut intestinal. Per tant, la seva farina és molt fàcil de digerir i es recomana a persones amb el sistema digestiu delicat. És una de les més fàcils d’utilitzar i amb ella tant es pot arrebossar com preparar massa per creps, pakoras o bunyols. Si vols fer un pastís, combina-la amb farina de blat de moro i afegeix una culleradeta de bicarbonat per cada mig quilo de farina perquè pugi bé. Recepta amb farina d’arròs: magdalenes veganes sense ou ni llet.
- De soja: per si sola aquesta farina (que és el resultat de torrar la soja abans de moldre) no és panificable, però quan es barreja amb altres s’obtenen grans resultats. Resulta perfecta per a l’elaboració de pa de motlle i rebosteria en general, i és ideal per a les dietes vegetarianes a causa de la seva riquesa en proteïnes. Quan es barreja amb farina de blat de moro i d’arròs li dóna un punt més dens i proteic al pa, i també s’usa per preparar cremes de verdures i salses tipus beixamel. Al Japó s’utilitza combinada amb farina de blat de moro en l’elaboració de bastonets i amb comí i sèsam per fer tortitas.
- De cigrons: molt usada en la cuina oriental, aquesta nutritiva farina és l’alternativa vegetal a l’arrebossat clàssic, però sense ou. Quan es barreja amb aigua es pot preparar una excel·lent truita vegana, ja que té consistència d’un ou batut. Igualment, és adequada per fer hamburgueses veganes i falàfels. Receptes amb farina de cigrons: mandonguilles d’azukis i tofu arrebossat amb gomasio.
- De garrofa: té un sabor dolç a causa de la seva riquesa en hidrats de carboni i sucres i la seva aroma recorda al de la xocolata, motiu pel qual és un ingredient bàsic en rebosteria ecològica. La seva llista de propietats nutricionals i medicinals és llarguíssima, donat el seu contingut en antioxidants, vitamines i minerals: per exemple, és molt rica en calci i aporta quantitats notables de potassi i ferro, tot i que conté menys proteïnes que altres farines. Recepta amb farina de garrofa: crumble de caquis i peres.
- De quinoa: originària de la serralada andina, la quinoa s’ha introduït recentment en forma de farina en el mercat ecològic. Conté un bon percentatge de proteïnes (13%), és de fàcil digestió i aporta magnesi, ferro i vitamina B. Si la barreges amb algun altre tipus de farina més consistent, pots fer pa i pasta casolana, com espaguetis o tallarines.